dilluns, 25 de desembre del 2017

Una taula més del retaule de la Santa Creu i una Trinitat del Mestre de Xàtiva


Josep Lluís Cebrián i Molina; Beatriu Navarro i Buenaventura
(Cartipàs núm. 10, gener de 2018)

1. Retaule de la Santa Creu
 


Al nostre Cartipàs núm. 8 (novembre de 2017) presentàvem un retaule factici de la Santa Creu, del qual identificàvem tres taules que en formarien part. En el carrer central trobaríem l’Exaltació de la Vera Creu amb Constantí i santa Elena, atribuïda per Post al Mestre de Xàtiva (A History of spanish painting, 1941, vol. VIII-II, pàg. 717-719, fig. 341). Les altres dues estarien situades al carrer de la dreta, amb escenes de la Invenció de la Santa Creu (Combat entre Heracli i el príncep de Pèrsia i Restitució de la Creu a Jerusalem); havien eixit a la venda recentment a Nova York i les atribuírem aleshores al mateix pintor, el Mestre de Xàtiva. 

En aquesta ocasió afegim a aquell retaule perdut una taula més, també pintada pel Mestre de Xàtiva. Es tracta de la “Mort de Cosroes rei de Pèrsia”. L’escena es desenvolupa en l’interior d’una sala coberta per volta decorada amb estrelles, murs amb finestrals protegits per vitralls i paviment amb taulells. Al centre de l’estança palatina se situa el tron reial. S’escenifica el moment en què la daga d’Heracli ferirà de mort el pit del rei persa, dignatari que alça els braços en actitud de sorpresa. A l’esquerra trobem la creu resplendent que Cosroes retenia en el palau i a la dreta la columna amb el pollastre (fig. 1).

1. Mestre de Xàtiva. Mort de Cosroes
Aquesta taula fou publicada en A History of spanish painting per Post (1950, vol. X, pàg. 366-370, fig. 153). Havia pertangut a la col·lecció Boehler de Lucerna. En aquell moment l’historiador nord-americà l’atribuí al Mestre de Perea i la titulà “Sant Dimas matant son pare”. El propi Post reconeixeria més tard l’error en l’apèndix del volum XI (1953, vol. XI, pàg. 423-424). Segons comenta, convençut per Saralegui, rectificà no només la iconografia sinó també l’autoria de l’obra. Ara l’atribuïa encertadament al Mestre d’Artés (per a nosaltres, 2ª fase del Mestre de Xàtiva) i la vinculava a les històries de la Santa Creu.

Casualment, amb un lapse de temps molt curt (tres mesos) abans que isqueren a la venda les altres dues taules als Estats Units, aquesta que Post conegué en una col·lecció suïssa, ha estat subhastada a Madrid (Fernando Durán, 6 de Juliol de 2017, lot 958). Al catàleg, però, ha estat atribuïda al Mestre de Perea i titulada de forma incorrecta: “Sant Damià mata son pare”.

La taula de la “Mort de Cosroes rei de Pèrsia” que incorporem ara al retaule de la Santa Creu amida 83 x 70 cm. S’ajusta per tant a les dimensions de les taules del “Combat del príncep de Pèrsia i l’emperador Heracli” (74,3 x 71,8 cm) i “Heracli restitueix la Creu a Jerusalem” (84,8 x 72,1 cm). En el retaule ocuparia el buit que restava al carrer de la dreta entre les dues obres esmentades. La taula de Constantí i Elena amb la creu, més gran (154 x 86 cm), seria la central principal (fig. 2).


2. Mestre de Xàtiva. Retaule factici de la Sta. Creu

Però no sols les mides es corresponen entre les taules localitzades. Altres elements ens confirmen la unitat estilística del conjunt. Heracli porta la mateixa corona imperial i la mateixa armadura amb brocat. L’aurèola a més, és idèntica, amb idèntic burinat. El rei Cosroes que està assegut al tron té els mateixos trets facials que el soldat barbat que cavalca un cavall blanc situat darrere del príncep persa en l’escena del combat sobre el pont.

Si comparem la taula de la “Mort de Cosroes rei de Pèrsia” amb altres obres del Mestre de Xàtiva trobarem paral·lelismes evidents. Per exemple, la columna és la mateixa (el capitell i la basa) que veiem en el “Crist a la columna” del retaule major de Sant Feliu de Xàtiva, així com els taulells també són similars. La combinació dels colors roig i verd que fa servir per als paviments de rajoles els trobem en altres retaules de l’obrador, com el dels Martí-Crespí, el de la Transfiguració o el dels Dolors, tots a Xàtiva també.

2. Una taula de la Trinitat

Al Mestre de Xàtiva cal adjudicar també una Trinitat apareguda en el comerç alemany fa quasi dos anys (Hampel, Munich, 7 d’abril de 2016, lot. 60, amb atribució errònia a Joan Reixach).


3. Mestre de Xàtiva. Trinitat

És una petita taula de 23 x 43,5 cm. Sobre fons daurat, el Déu Pare sosté Crist crucificat i entre les dues figures se situa el colom de l’Esperit Sant. Una màndorla de serafins envolta els personatges (fig. 3). Per les dimensions i per l’assumpte deu tractar-se de la polsera superior de l’espina d’un retaulet desmembrat. També és possible que en origen tingués format vertical, que les figures es representaren completes, i que en un moment indeterminat la taula fóra retallada. En qualsevol cas, s’ha de posar en relació directa amb la Trinitat ­–quasi idèntica– del mateix pintor, desapareguda de la Seu de Xàtiva i que coneixem per fotografies antigues (Vegeu Cebrián i Molina, J. Ll.; Navarro i Buenaventura, B.: Pintura sobre taula a Xàtiva. Segles XIV-XVI. Xàtiva, 2017. Cat. 14: Retaule de la Mare de Déu del Pòpul, pàg.133-135) (fig. 4).


4. Mestre de Xàtiva. Trinitat


Descarregueu-vos el Cartipàs núm.10 en PDF en https://independent.academia.edu/BeatriuNavarro/Cartipàs
 

dimarts, 19 de desembre del 2017

La Revista de Canals núm. 3


La revista de Canals núm. 3, desembre 2017

Dilluns 18 de desembre, a la Casa de Cultura, es presentà el nou número de La revista de Canals. Geografia, Història, Art, Cultura de la vila. La publicació (de l’Associació cultural La Pebrella), en la que predomina la vessant etnològica, nasqué fa tres anys de la voluntat de Francesc Tormo, qui la dirigeix i coordina amb exquisidesa i estima.

Presentació de La revista de Canals

En la presentació intervingueren el director de la revista, Francesc Tormo, i Joan Mateu, professor de Geografia de la UV. Estigueren acompanyats per dos dels autors que han col·laborat en aquesta edició: F. Xavier Ferrero i José María Sancho.
 
En aquest tercer número (120 pàg.) podem llegir els següents articles:
- Canals i el patrimoni històric
- Contarella. El cavall de Melcior (Vicent Enric Belda)
- Canals, víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista (José María Sancho i Francesc Tormo)
- Antonio Josef Cavanilles a Canals,1793 (Francesc Tormo i Francesc Xavier Ferrero)
- Imatges històriques de la factoria Rodrigo Sancho (Vicent Gramaje)
- Arquitectures de l’aigua. Construccions del reg (Francesc Tormo)
- Tres plafons del pintor ceràmic Josep Sanchis a Canals (Josep Lluís Cebrián)
- Rellotges de sol a Canals (Enric Juan)
- La festa com a patrimoni cultural (Antonio Ariño i Pedro García)
- La festa ens fa humans. Entrevista a Antonio Ariño i Joan Francesc Mira (Anna Mateu i Martí Domínguez)
- Mercè Linyan Real (1921-2002): Una escriptora canalina a Londres (José María Sancho i Francesc Tormo)
- Oficis dels canalins: Terrissers (redacció)
- Botigues tradicionals. Embotits el Tio Feo (redacció)
- Imatges per a la història (Fotografies d’Amparo Tormo)
-50 Anys d’handbol a Canals. Naixement i formació d’un equip (Francesc Xavier Ferrero)
- Darreres publicacions relacionades amb Canals.

Interior de la revista
Interior de la revista

I de camí a l’acte trobàrem la Plaça envaïda per troncs i branques de pi. La primera soca començà a entrar el dia 6 de desembre i la llenya és a punt per a plantar la foguera que es cremarà la vespra de Sant Antoni Abat (17 de gener).

Plaça de Canals

dimarts, 5 de desembre del 2017

Joan Bru i Plancha. Un nou plafó de la Sagrada Família a la fusteria


Joan Bru i Plancha. Un nou plafó de la Sagrada Família a la fusteria
(Cartipàs núm. 9, desembre 2017) 
Beatriu Navarro i Buenaventura; Josep Lluís Cebrián i Molina

Joan Bru va nàixer l’any 1773 a València al si d’una família de pintors i gravadors. Es formà a l’Acadèmia de Belles Arts i treballà a les Reials Fàbriques de Taulells de la ciutat, algunes obres de les quals, plafons devocionals i paviments, contenen la marca de la fàbrica i la signatura del pintor. És el cas de la Mare de Déu del Carme de Planes, la Mare de Déu de la Font de la Salut de Traiguera de 1807, el paviment de l’aula capitular de la Seu de Saragossa de 1808, els paviments de l’ermita del Remei d’Alcanar o el paviment de la col·lecció Valentí Mestre al Museu de Mallorca.

Algunes obres que pintà, com els plafons amb Sagrades Famílies d’Agullent i Cocentaina o el de Sant Antoni de Pàdua de les Coves de Vinromà (any 1798), encara palesen la tradició pictòrica de finals del segle XVIII. Cal tenir en compte, però, que la seua producció simultanieja aquesta tradició amb la nova moda classicista (academicista) com veiem al panell de l’Eucaristia del Col·legi del Patriarca (any 1796). Bru fou un pintor d’excel·lent qualitat que encetà un nou període d’esplendor en la taulelleria valenciana.

Del pintor es conserven a Rotglà (la Costera), a la façana d’una casa de la carretera de València, tres plafons producte d’un collage. Un d’ells ha estat dividit de manera artificiosa en dues parts, impedint així que apreciem l’obra tal com Bru la creà. L’altre està format per taulells que en origen conformaven dos plafons diferents.

En el primer cas es tracta de la Puríssima adorada per sant Francesc d’Asís i santa Clara. Partit en dos conjunts, molts taulells estan trabucats i capgirats; a més a més en falta un, el que ocuparia el lloc núm. 18. El format del plafó original és quadrat, amb un especejament de 5 x 5 taulells, situant-se els tres personatges de forma piramidal. Sant Francesc té als peus el llibre de l’Apocalipsi obert pel capítol XII on es narra l’aparició al cel d’una dona amb la lluna davall dels peus i una corona de dotze estrelles al cap, atributs que assimilà la iconografia de la Immaculada. No cal recordar que foren els franciscans els defensors de la tesi de la Immaculada Concepció.

L’altre conjunt barreja en un únic plafó restes d’un Sant Vicent Ferrer i d’un Sant Josep a la fusteria (Sagrada Família al taller). És un collage de 3 x 3 taulells, dels quals la majoria (6 peces) pertanyen a l’escena del sant dominic. El Sant Vicent és similar a un plafó de Rocafort, de cronologia posterior. A l’obra de Rotglà només tres taulells i un fragment corresponen al plafó del taller de sant Josep. Ambdós tenen una sanefa idèntica formada per una fina tija i petites fulles, el que evidència la mateixa cronologia.




Joan Bru. Plafó collage de Sant Vicent i el taller de Sant Josep a Rotglà
El plafó de la Puríssima l’atribuírem a Joan Bru i incloem una reconstrucció que publicàrem en l’any 2009. Ara, en aquest treball, atribuïm al pintor els altres dos que formen el collage, el de Sant Vicent i el del taller de Sant Josep, i reconstruïm aquest últim.

Als taulells que resten del plafó que representa la Sagrada Família a la fusteria veiem:

1.- Taulell cantoner superior esquerra. Una prestatgeria de fusta amb decoració d’ebenisteria plena d’eines de fuster: escaire, compàs, barrina, llima, enformador, ribot.

2.- Taulell central superior. Lateral de la prestatgeria, inici d’una cortina i querubí. 
3.- Taulell central inferior. Peus del banc de fuster i foguera amb el cassó per a preparar la cola. Es veu la mà del Xiquet remenant amb la paleta.
4.- Fragment cantoner superior dret. Cortinatge.

A aquestes quatre peces hem d’afegir un taulell de la col·lecció Sergio León que actualment està dipositada al Museu de Belles Arts de Castelló. Representa sant Josep treballant a la fusteria, amb la garlopa. S’hi veuen altres eines com el martell o la serra. Es tracta clarament també d’una pintura de Joan Bru, un taulell solt que va pertànyer a un panell en principi desaparegut. El que ens fa relacionar aquesta peça amb el plafó de Rotglà, però, és la sanefa idèntica que corre per l’esquerra i sobretot part de les tenalles penjades que es veuen darrere l’esquena del sant. Coincideixen perfectament amb l’altra part de la ferramenta que hi ha al taulell cantoner superior esquerra de Rotglà. Per tant, aquest taulell amb sant Josep, s’ha de situar just baix d’aqueix, tal i com ho presentem al plafó que reconstruïm.



Joan Bru. Taulell amb Sant Josep al taller
De moment no podem afirmar de manera contundent que el taulell de Castelló i les restes de Rotglà formaren part del mateix conjunt. Caldria veure en tot cas si els taulells obrats a la façana tenen alguna marca pintada amb manganès al revers i si aquesta es podria enllaçar amb el dors de la peça solta. També era corrent en l’època que un artista ceràmic pintés diversos plafons amb el mateix tema, fins i tot amb el mateix estergit i especejament.



Joan Bru. Sagrada Família a la Fusteria. Reconstrucció
En qualsevol cas, la recomposició amb els quatre taulells i el fragment deixa veure que Joan Bru va seguir directament i molt fidel la xilografia de “San Joseph, la Virgen, y el Niño Jesus.”

Descarregueu-vos el Cartipàs núm. 9 complet en PDF en https://independent.academia.edu/BeatriuNavarro/Cartipàs


Per saber més:

CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll. (2008): “La Puríssima del carrer Abat Pla”, L’Informador de la Costera, núm. 342, 12-04-2008, pàg. 4. www.academia.edu/6140750

CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2009): Pintura ceràmica a Xàtiva: plafons devocionals, làpides funeràries i taulells de mostra dels segles XVIII i XIX. Premi d’Assaig Carles Sarthou de Xàtiva 2008. Xàtiva, Mateu. Esp. pàg. 31-33 i 65-69.

CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2010): “El pavimento de la sala capitular de la Seo de Zaragoza”. Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar, núm. 106, pàg. 7-21.

CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2014): Francesc Dasí i la taulelleria valenciana del segle XIX, Xàtiva, Ulleye.

CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B.; SEGURA MARTÍ, J. M. (2014): “La pintura ceràmica devocional vuitcentista a les comarques alacantines”. Canelobre, 64, 2014, pàg. 218-233.

NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2009): “Joan Bru i Plancha: obres a la Costera i la Vall d’Albaida”. Llibre alternatiu. Fira de Xàtiva 2009. Xàtiva, Ulleye, pàg. 167-178 i 221-226. www.academia.edu/2499694

NAVARRO I BUENAVENTURA, B.; CEBRIÁN I MOLINA, J. LL. (2016): “Més obres dels pintors ceràmics Joan Bru i Josep Sanchis”. Llibre alternatiu. Fira de Xàtiva 2011. Xàtiva, Ulleye, pàg. 105-118 i 153-168. www.academia.edu/4093978

NAVARRO I BUENAVENTURA, B.; SEGURA MARTÍ, J. M. (2011): “Mare de Déu dels Lliris”, en Llum de les Imatges: Camins d’art: Alcoi 2011. València, Generalitat, pàg. 422-423.

divendres, 1 de desembre del 2017

Dos plafons de Sta. Rita i St. Joan i un pintor desconegut


Els plafons, d’autor desconegut i de finals del segle XIX, formats per 5 x 4 taulells, estaven obras a la façana de la casa núm. 3 del carrer Bonifaci Ferrer d’Alfara del Patriarca. Ara formen part de la Col·lecció de l’Ajuntament.

Sant Joan Baptista. Després de la restauració

Sant Joan (Baptisme de Jesús). Escena al Jordà en el moment que s’obrí el cel i l’Esperit Sant es posà sobre el cap de Jesús. Sant Joan, com és habitual en la iconografia, vesteix amb pell de camell i porta nugat a la creu un filacteri on llegim ECCE AGNUS DEI QUITOLIS PECATA MUNDI (Ecce Agnus Dei qui tollis peccata mundi), text de la missa basat en l’Evangeli de Joan (1:29): Heus ací l’anyell de Déu que lleva el pecat del món.

Santa Rita de Càssia. Abans de la restauració

Santa Rita de Càssia. Després de patir maltractaments del seu marit, quan morí aquest, entra en l’orde de les agustines per a dedicar-se a la contemplació de la vida de Crist. Per això se la representa amb l’hàbit obscur de les agustines i amb una creu a les mans.


Del mateix pintor coneixem plafons devocionals als carrers d’altres pobles. Citem només alguns exemples. A l’Alcúdia de Crespins hi ha un sant Onofre al carrer del Sant Crist; a Alzira, un sant Bernat d’Alzira al carrer de Santa Llúcia; a Castellfort, una Sagrada Família al carrer de Sant Josep; a Torrent, un sant Francesc de Paula al carrer de Batiste Mota; a Agres, un sant Antoni de Pàdua al carrer de la Puríssima; a Vilamarxant, un sant Blai al carrer de Sant Blai; a Pego, un sant Evarist al carrer de Vallet; a Xàtiva, un sant Antoni Abat als jardins del Palasiet; i a Xirivella, un rellotge amb dos àngels al campanar de l’església parroquial.


En les obres esmentades trobem característiques semblants. Com als plafons d’Alfara, quasi totes tenen llistells que imiten marcs de fusta i inscripció inferior amb el nom del sant. El pintor dibuixa i dóna color al mateix temps a base de pinzellades llargues molt visibles de diferents tonalitats. En els paisatges li agraden els joncs i els arbres frondosos, les copes dels quals estan fetes amb colps curts de pinzell. En els interiors assenyala els taulells del pis per a donar profunditat. Les anatomies solen ser bastant tosques, amb cossos de vegades massa llargueruts, colls curts, esquenes amples i extremitats un tant fràgils.


Però el tret pel qual és més fàcil reconèixer la mà del pintor és la manera que té de compondre les cares dels personatges. Pinta unes faccions exageradament esquemàtiques. Amb una línea negra resol les celles, les parpelles superiors i els llavis. Els ulls són grans punts negres. El nas de forma rectangular no està pintat sinó aconseguit en obscurir la carn del voltant, igual que els pòmuls estan accentuats amb ombres triangulars. En realitat pinta sempre la mateixa figura amb diferents vestidures i escenaris.

Davall del plafó d’Alzira hi ha una inscripció que ens indica quan fou pintat: Santos Bernardo, Maria y Gracia, hijos de Carlet, mártires de Alcira. Año 1892. Al rellotge de Xirivella trobem el rétol II centenario de Na Sa de la Salud. Año 1883. També el de Castellfort té una llegenda: San José. Día 1o agosto 1887. Açò ens permet datar amb seguretat els d’Alfara i, per extensió, la producció del pintor.


Per altra part, i també del mateix pintor, el Museu de Ceràmica de Manises conserva dos parells de brancals procedents de la casa dels Huerta del carrer de Rafael Valls de Manises. Uns tenen representats els Cors de Jesús i Maria (núm. inv. 3.034 i 3.035) i els altres dansarines i músics (núm. inv. 3.039 i 3.040). Maria Huerta, filla de Ramon Huerta Sanchis propietari d’una de les fàbriques de taulells de Manises, i el seu marit, Lúcio Gallego, continuador de la fàbrica, habitaven aquesta casa, la qual fou construïda o reformada l’any 1883. Cap a finals del segle XIX era costum entre els fabricants decorar les seues vivendes amb producció pròpia, de manera que així evidenciaven la posició social al temps que mostraven la seua activitat industrial. Fins i tot, alguns dels taulells recuperats de la cuina tenen la marca HUERTA al dors.


El fet que el pintor, el nom del qual desconeixem, treballe per als Huerta de Manises ens fa pensar que segurament també les altres obres citades són creacions de la mateixa fàbrica. A més, les dates dels taulells d’Alzira, Xirivella i Castellfort són pròximes entre elles i coherents. Per tant, podem concloure que els plafons de santa Rita de Càssia i de sant Joan Baptista foren produïts a la fàbrica Huerta de Manises durant els últims anys del segle XIX.



Aquestes línies són un extracte de l’article “Pintura ceràmica del segle XIX a Alfara”, publicat al llibre de Festes de l’any 2008. Podeu llegir-lo sencer en academia.edu/4095274

Publicació de l'article en 2008

Per saber-ne més:

Cebrián i Molina, J. Ll.; Navarro i Buenaventura, B.: Pintura ceràmica a Xàtiva: plafons devocionals, làpides funeràries i taulells de mostra dels segles XVIII i XIX. Xàtiva, Ajuntament, 2009. Especialment pàg. 83-87 i 179-184.

Navarro i Buenaventura, B.: “La pintura ceràmica d’Alfara del Patriarca”. Alfara del Patriarca festes patronals 2009. Alfara del Patriarca, Ajuntament, 2009. pàg. 21-25. Disponible en academia.edu/4095094

Cebrián i Molina, J. Ll.: “El plafó de Sant Onofre Anacoreta de l’Alcúdia de Crespins”, agost de 2016. Disponible en Academia.edu i en http://artpatrimoni.blogspot.com.es/2016/08/el-plafo-de-sant-onofre-anacoreta-de.html

dimecres, 29 de novembre del 2017

Un retaule de la Santa Creu del Mestre de Xàtiva

Un retaule de la Santa Creu del Mestre de Xàtiva
(Cartipàs núm. 8, nov.2017)
Josep Lluís Cebrián i Molina; Beatriu Navarro i Buenaventura

L’historiador nordamericà Chandler Rathfon Post publicà en A History of spanish painting una fotografia de l’Exaltació de la Vera Creu del Mestre de Xàtiva (1941, vol. VIII-II, fig. 341), que veié a Magdeburg, a la col·lecció Grotkass. La taula formaria part d’un retaule dedicat a la Santa Creu o a Santa Elena. L’escena conté l’emperadriu Elena presentant la vera creu al seu fill l’emperador Constantí. El cap de Constantí també està envoltat per l’aureola de santedat, perquè “Constantí el Gran” fou considerat el primer emperador romà convertit al cristianisme. Als peus de la parella imperial un àngel agenollat sosté també la creu. És el mateix àngel que va indicar a Elena on trobaria les relíquies de Crist a Terra Santa. Constantí i Elena se’ns mostren ricament abillats, a l’estil dels reis medievals de darreries del segle XV. Mentre ell sosté el ceptre del poder terrenal, Elena porta els tres claus de la creu que representen la resurrecció de Crist i el poder sobre la mort. Un antecedent d’aquesta santa, uns anys anterior i més humil, és la versió del pintor que trobem en la polsera del retaule d’En Guerau Ripoll de Castellverd i Sanç.

Recentment s’ha subhastat a la galeria Christie’s de Nova York dues taules amb escenes de la llegenda de la Santa Creu (31 oct. 2017, lot 67): el Combat entre Cosroes i Heracli (74,3 x 71,8 cm) i la Restitució de la Creu per l’emperador Heracli (84,8 x 72,1 cm). Al catàleg de la subhasta figuren simplement com taules d’escola valenciana del segle XV i també desconeixen la procedència. Únicament s’apunta que havien estat venudes (com anònimes) l’any 1996 a Sotheby’s de Nova York.

Es tracta clarament de dues obres de la producció de l’anomenat Mestre de Xàtiva, al qual les atribuïm, i les datem vers 1495. Són d’estil idèntic al de les cases de la predel·la del retaule de Sant Feliu de Xàtiva, dedicades a la Passió i Mort de Crist, amb una cronologia paral·lela.  

Els brocats amb la combinació dels colors blau i roig sobre daurat, és similar al que podem trobar en altres obres del mestre, com és el cas de la predel·la esmentada del retaule de Xàtiva. Hi trobem els mateixos barrets que s’amuntonen o els cascs lluents dels militars. Les arquitectures ja són bastant esquemàtiques, d’aspecte metàl·lic; de forma que l’obrador del pintor s’endinsarà en pròximes obres a una nova fase estilística que la historiografia ha anomenat artificiosament “Mestre d’Artés”.

No hi ha dubte que les dues taules subhastades provenen d’un retaule dedicat a la Santa Creu. Possiblement el retaule es va desmuntar per tal de vendre les peces per separat, cosa que facilitava la venda i augmentava els guanys. I almenys quatre taules germanes més podrien trobar-se també en col·leccions dels Estats Units de Nord Amèrica. Pensem, a més, que la taula de Constantí i Elena publicada per Post, podria pertànyer a aquest retaule desmembrat. És evident que el Mestre de Xàtiva podria haver pintat més d’un retaule dedicat a la Santa Creu, però la sospita d’un origen comú és raonable. Aquesta taula estaria situada al carrer central, mentre que les dues recentment subhastades es trobarien en el carrer de la dreta.

La taula del combat entre el fill del rei Cosroes de Pèrsia i l’emperador Heracli situa els dos personatges lluitant sobre un pont que creua el riu Danubi. La llança d’Heracli es clava en el pit del príncep persa. Sobre els caps del soldats d’Heracli veiem les tendes de campanya del l’exèrcit de l’emperador. Una creu decora una de les tendes militars; i una creu s’apareix en el cel del campament anunciant la victòria dels cristians. El fill de Cosroes i Heracli havien acordat que lluitarien ells sols i qui guanyés seria el líder de la milícia del perdedor, de manera que no correria inútilment la sang de milers d’homes. Els rostres dels soldats d’aquesta taula pertanyen al repertori del Mestre de Xàtiva i per no citar més obres, els podem trobar en l’adès esmentada predel·la xativina. La ciutat fortificada i el pont arquejat sobre el qual lluiten els protagonistes també pertany al repertori de l’obrador.

La restitució de la Creu a Jerusalem rescatada per Heracli recull l’escena final d’un altre episodi de la Llegenda Daurada. El seguici arribà a la mateixa porta de la ciutat per on havia entrat Crist els dies anteriors a la Passió. Heracli tornava la creu a la ciutat santa, però acompanyat de tota l’ostentació imperial. Davant seu les dovelles de l’arc de la porta caigueren fent un mur de carreus que l’impediren el pas. Aleshores va aparèixer un àngel portacreu i li digué: Quan el rei del cel poc abans de la Passió va entrar per aquesta porta no ho va fer com un rei, sinó modestament, cavalcant sobre una burreta i fent exemple d’humilitat. L’emperador llavors començà a plorar, descavalcà, i es desvestí de les robes règies. Entrà en Jerusalem a peu i en camisa, sostenint el fragment de la creu que havia recuperat a Pèrsia. A esquenes d’Heracli, el pintor ha reduït el seguici imperial als tres personatges del primer terme i al darrere només suggereix la resta de dignataris amb una aglomeració de barrets que omet els rostres. Aquests tres dignataris principals els trobem sovint en escenes del taller que representen el Judici de Pilat.

Retaule factici de la Santa Creu
Pel que fa a la resta d’escenes en parador desconegut del retaule, podem identificar-les en altres conjunts pictòrics dedicats a l’advocació. Per exemple, en un retaule del gòtic internacional, pintat vers 1400, que exposa el Museu de Belles Arts de València, provinent del convent dominic d’aquella ciutat. Al carrer esquerre hi trobem:
- Soterrament del Pare Adam al Gòlgota. 
- Visió i victòria de Constantí. 
- Santa Elena descobreix la Vera Creu. 
I en el carrer de la dreta:
- Combat del príncep de Pèrsia i l’emperador Heracli.
- Mort de Cosroes rei de Pèrsia. 
- Heracli restitueix la Santa Creu a Jerusalem. 

Deixem en negreta les escenes que tenim i la resta serien les taules del Mestre de Xàtiva que caldria localitzar per a poder completar el retaule. Pel que fa al carrer central, l’espina contindria un Calvari, davall hi hauria un Judici Final i baix l’Exaltació de la Santa Creu (Constantí i Elena) publicada per Post. Trobem una taula del Judici Final en el retaule del Museu de Belles Arts de València, i la trobem de bell nou al retaule de la Santa Creu que els pintors Martí Bernat i Miguel Ximénez contractaren en 1481 per a l’església de Blesa, en l’Aragó, actualment al Museu de Saragossa. Aquesta podria ser a grans trets la distribució del retaule que reconstruïm.

Pel que fa a l’origen d’aquesta obra del Mestre de Xàtiva, sense documentació ni dades sobre les tres taules conegudes, és impossible determinar-lo. A Xàtiva hi hagué una confraria de la Vera Creu en l’església dels dominics, institució religiosa reservada només a cavallers, ciutadans i generosos, amb els estatuts aprovats en l’any 1333. L’esglesiola de la Torre de Canals, construïda al segle XIV, també està dedicada a la Santa Creu i tingué un retaule major medieval, del qual encara sobrevisqué la taula del Calvari en el retaule escultòric barroc fins 1936; obra pictòrica sobre la qual no se sap res. Finalment, a la ciutat de València, hi hagué una església parroquial medieval dedicada a la Santa Creu. El temple patí una reforma barroca al segle XVII i vers 1842 fou enderrocat. Res no se sap, tampoc, del seu retaule major medieval.

L’obrador del Mestre de Xàtiva, en la seua tercera i darrera fase (l’anomenat Mestre de Borbotó), tornaria a pintar Constantí i Santa Elena. Es tracta doncs d’una versió més tardana i senzilla; lluny ja del tractament medieval, el pintor es troba influenciat, en la mida de les seues possibilitats i l’edat avançada, per l’estil renaixentista. Tot, en un procés d’hibridació dels estils gòtic flamenc i italià renaixentista que patiren la majoria de pintors valencians durant el primer quart del segle XVI. Aquesta taula de la “fase Borbotó” del taller és la central d’una predel·la de cinc cases amb parelles de sants que segons s’ha publicat provindria de Bocairent. 

Descarregueu-vos el pdf del post complet (amb totes les fotos) en

Per saber-ne més:
CEBRIÁN I MOLINA, J. LL., NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2007): “Calvari”, dins Exposició La Llum de les Imatges. Lux Mundi, Xàtiva, 2007. Calálogo. Valèn­cia, Generalitat, pàg. 382-385. Disponible en https://www.academia.edu/2499844 
CEBRIÁN I MOLINA, J. LL., NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2014): “Les taules del Mestre de Xàtiva/Artés/Borbotó a l’església de Palau-solità”. Terme, 29, pàg. 107-117. Disponible en https://www.academia.edu/12134881 
CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2016): “El retaule de Sant Miquel i Santa Magdalena del Mestre de Xàtiva i una predel·la del Mes­tre d’Altura”, dins Navarro i Buenaventura, B. (ed.): Pintura i patrimoni històric a Xàtiva. Actes de les VII Jornades d’Art i Història Xàtiva 3, 4 i 5 d’agost de 2015. Xàtiva, Ulleye, pàg. 139-153. Disponible en https://www.academia.edu/30107619 
CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B (2016): “Vicent Macip aprenent de Mestre de Xàtiva: El retaule de Santa Anna de Cocentaina”. Al­berri, 26, pàg. 171-187.
CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B (2017): Pintura sobre taula a Xàtiva. Segles XIV-XVI. Xàtiva, Ulleye. Una mostra en https://www.academia.edu/33382070