Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patrimoni. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patrimoni. Mostrar tots els missatges

diumenge, 14 de gener del 2024

El plafó de la Mare de Déu dels Desemparats a Moixent

 



Josep Lluís Cebrián i Molina / Beatriu Navarro i Buenaventura

 

Al número 10 de la plaça de l’Església trobem aquest plafó que atribuïm al Mestre de Santa Anna. Es tracta d’un pintor ceràmic que no s’ha pogut identificar el nom perquè encara no ha aparegut cap obra signada. Molt prop, doblant el cantó, al carrer de Sant Josep, hi ha un altre plafó seu: la Sagrada Família a la fusteria (4 x 3, inferior partits). A la Costera trobem, de la mateixa mà, un Sant Rafael a l’Alcúdia de Crespins (3 x 3, lateral dret partits) i una Santa Anna a Xàtiva (4 x 3). A Canals hi havia una Puríssima (4 x 3) datada l’any 1865, recentment desapareguda.

El Mestre de Santa Anna (ac. 1865-1880) es caracteritza pels rostres amb ulls grans i ametlats i el to bronzejat de la pell. El pintor té dos registres: quan pinta plafons devocionals, com en aquest cas, reprèn la tradició de la pintura ceràmica de la segona meitat del segle XVIII; però, en canvi, quan treballa altres formats, com socolades amb temes costumistes o grans panells, el tractament és més pictoricista i de concepció general més moderna, com és el cas del Baptisme de Crist de Quart de Poblet, obsequi del fabricant Onofre Valldecabres i Sanmartín a aquella església parroquial en 1880. Pel que fa als plafons devocionals urbans, el pintor simplifica l’estil, abandona les pretensions acadèmiques i s’acosta a les preferències estètiques de la religiositat popular.

La devoció de la Mare de Déu dels Desemparats és una de les més abundants entre la producció dels pintors ceràmics valencians. El Mestre va pintar al llarg de la seua vida aquesta imatge mariana en plafons de diversos formats. Trobem, per exemple, els plafons més menuts de Carlet i Barcelona. En el segon cas, adoptà un format de 2 x 2, idèntic als que es feia servir en la majoria de les estacions de calvari. El plafó de Barcelona es troba a les portes d’un comerç, en un carrer proper a la Seu, on fins fa uns anys podíem trobar nombrosos antiquaris. I possiblement aquesta és la raó de la presència d’aquest plafó de la Geperudeta a la capital de Catalunya. Tornem a trobar l’advocació a Benissanó o en l’interior d’una casa d’Alcoi, i en l’interior d’una casa de l’Alqueria de la Comtessa. De totes aquestes obres del pintor, possiblement el plafó de Moixent és la versió més aconseguida. La fornícula quadrada, original del segle XIX, encara conserva el braç articulat de ferro que sostenia el fanal d’oli que a les nits il·luminava la imatge.

 

 PER SABER-NE MÉS:

-   Taulelleria devocional d’Alcoi (segles XVIII i XIX). 2019.

-  “La pintura ceràmica devocional vuitcentista a les comarques alacantines”. Canelobre, hivern 2014.

-  Pintura ceràmica a Xàtiva. Plafons devocionals, làpides funeràries i taulells de mostra dels segles XVIII i XIX. 2009.

-  Els santets de Canals. Capelletes i plafons ceràmics de devoció popular. 2000.

 

Text publicat al llibre de festes de Moixent del 2023. Podeu descarregar el pdf en https://www.academia.edu/113467193 on trobareu més imatges.

dimecres, 31 d’agost del 2022

El plafó de Sant Blai de Moixent

Ja podeu llegir el text complet de l'article publicat al llibre de festes de Moixent: El plafó de Sant Blai de Moixent, obra del pintor ceràmic Joan Bru (de Josep Lluís Cebrián i Beatriu Navarro)

 
 
Els carrers de Moixent són un veritable museu a l'aire lliure de plafons devocionals. Entre tots els plafons històrics destaca el de sant Blai al nucli antic. El conjunt de taulells es va obrar en aquell punt per tal d'enfilar carrer avall, facilitar la visió ascendent i poder presidir actes de culte popular al carrer...
 
Segueix en 
 


 

 

 

 

dimarts, 22 de juny del 2021

Llibre Taulelleria de Montesa

 

Tenim nova publicació (amb Josep Lluís Cebrián):

Taulelleria de Montesa (segles XV-XX). Montesa, Ajuntament de Montesa, 2021. ISBN: 978-84-09-30373-1


Montesa ha passat a la Història, sobre tot, per allotjar al Castell la seu de l’orde militar i religiosa medieval que du el seu nom: Santa Maria de Montesa i Sant Jordi d’Alfama.  Encara conserva monuments insignes i atresora un Patrimoni Artístic ric i singular. I no sols pel que fa a l’arquitectura (el castell i les muralles, les cases del nucli antic, la Casa de la Vila, l’església, les ermites...; tot acompanyat del paisatge rural que l’envolta), sinó també d’un fabulós conjunt de retaules, pintures, escultures i orfebreria que proporciona a Montesa la condició de museu excepcional en el panorama de la Història de l’Art valencià.

Potser entre aquesta riquesa patrimonial i artística la taulelleria històrica i contemporània ha passat quasi desapercebuda. Però la taulelleria montesina estigué al més alt nivell de cada segle, especialment pel que fa a la decoració de les instal·lacions del castell i l’església parroquial, com els paviments i sòcols. El mateix podem dir dels plafons devocionals del segle XVIII o fins i tot els dels segle XX, època en la qual comptem amb les firmes més solvents de la taulelleria valenciana del moment.

El llibre Taulelleria de Montesa (segles XV-XX), cataloga i estudia aquest patrimoni ceràmic de la vila: els plafons devocionals, les estacions del viacrucis del Calvari, les làpides funeràries que conserva el cementeri, els taulells de mostra i la retolació urbana. El catàleg ceràmic montesí va precedit per una introducció a la taulelleria valenciana amb referència especial a les obres conservades a Montesa. Amb aquesta publicació de l’Ajuntament sobre el conjunt tauleller de la vila enriquim l’estudi d’aquesta part important del Patrimoni Artístic local que passa a consolidar-se en la bibliografia especialitzada. 

Podeu veure les primeres pàgines del llibre en

Academia.edu:https://independent.academia.edu/BeatriuNavarro

Researchgate.net:https://www.researchgate.net/profile/Beatriu-Navarro-I-Buenaventura

 

dilluns, 13 d’abril del 2020

Sobre làpides funeràries i un paviment de taulells


Enguany han eixit dos articles sobre taulelleria valenciana publicats en les revistes Recerques del Museu d’Alcoi i Aguaits, corresponents al 2019.


1.- Beatriu Navarro i Buenaventura ; Josep Lluís Cebrián i Molina: “La memòria ceràmica més enllà de la mort. Plafons de taulells i plaques funeràries dels segles XVIII i XIX”. Recerques del Museu d’Alcoi, núm. 28, 2019, pàg. 167-186.

Recerques del Museu d'Alcoi, 28, 2019



Resum: Estudiem un conjunt de plaques i làpides funeràries de taulells elaborades a les fàbriques valencianes durant els segles XVIII i XIX. Es localitzen als cementeris i esglésies de diverses poblacions o es conserven en museus. Alguns dels artistes més destacats del moment (Joan Bru, Josep Sanchis, Joan Ortiz, Miquel Mollà o Francesc Dasí) pintaren composicions funeràries excel·lents que encara es conserven.
 
Paraules clau: taulell; pintura ceràmica; art funerari; segle XVIII; segle XIX


Pintor de la Conquesta. Museu Arqueològic de Xàbia



Ho podeu descarregar i llegir des de raco.cat: https://www.raco.cat/index.php/RecerquesMuseuAlcoi/article/view/363675

O des d’academica.edu: https://www.academia.edu/41953400



2.- Navarro i Buenaventura, Beatriu; Cebrián i Molina, Josep Lluís: “Francesc de Paula Bou, autor del paviment de taulells del Museu Etnològic de Dénia”. Aguaits. Revista d’Investigació i Assaig, núm. 40, 2019, pàg.123-133.

Aguaits, 40, 2019



Resum: Estudiem el paviment de taulells del Museu Etnològic de Dénia. Es tracta d’una tipologia de la taulelleria valenciana que gaudí d’un èxit notable durant els segles XVIII i XIX, i que es perllongà fins els primers anys del XX. El pis denier pertany a aquest últim període i l’atribuïm, a partir de l’anàlisi de diverses obres, a Francesc de Paula Bou, pintor relacionat amb la fàbrica de Valldecabres de Quart de Poblet.

Paraules clau: pintura ceràmica, taulells, paviment, Dénia, Quart de Poblet, Francesc de Paula Bou, Valldecabres.

 
F. Bou. Museu Etnològic de Dénia

Si és del vostre interés, podeu consultar el web de l’Institut d’Estudis de la Marina Alta:http://www.iecma.net/compreu-on-line/