Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arquitectura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arquitectura. Mostrar tots els missatges

dilluns, 23 d’abril del 2018

Un passeig pel patrimoni històric i artístic d'Alfara del Patriarca (l'Horta Nord)


PALAU DE LA SENYORIA

El senyoriu d’Alfara tingué l’origen en la unió de dues antigues alqueries: la d’En Llosa i la d’En Sadurní. Alfara va pertànyer successivament als Jàfer, a Bonifaci Ferrer (germà de St. Vicent), als Cruïlles, a Joan de Ribera i al Col·legi del Corpus Christi. El palau actual degué construir-se a partir de l’arribada dels Cruïlles en 1396. Es tracta doncs d’un edifici del segle XV, articulat al voltant d’un pati amb escala. Té planta baixa, planta noble i andana. Conserva la torre lateral coberta per teulada a quatre aigües, finestres coronelles, la galeria de finestres al pis superior tan característica en els palaus de l’època i diverses portes interiors gòtiques.
De la planta noble destaca la capella de sant Vicent Ferrer, un xicotet espai quadrangular cobert amb un sostre de plaques de fang i bigues de fusta amb decoració vegetal. Conté, en la part superior de tres dels murs, la llegenda que sempre acompanya el sant: et date illi honorem... La datació d’aquest espai deu ser anterior a 1455, any de la seua canonització, ja que hi llegim beat vicent.


Palau de la Senyoria. Alfara del Patriarca


AJUNTAMENT

En 1918 l'arquitecte Antoni Gómez Davó (1890-1971) construí la nova casa del doctor Navarro al costat del Palau. Fou la seua primera obra. L'edifici, amb façana neogòtica, manté l'harmonia amb el palau senyorial veí i reprodueix els volums i els ritmes, però a una escala una mica major. D'aquesta manera s'aconseguí crear un espai arquitectònic i escènic unitari que amb l'església estructura la plaça. En l’actualitat és la seu de la Casa de la Vila.

Casa de la Vila


ESGLÉSIA DE SANT BERTOMEU

En la mateixa plaça hi ha l’església parroquial, construïda sobre el solar de l’antic temple gòtic. Consta d’una nau, cor elevat, capelles laterals i capella de la comunió. És d’època barroca. Sabem que el campanar s’estava construint en l’any 1667 i la façana està datada en 1725 segons una àpoca de despeses de l’obra. Té l’escut del Col·legi del Corpus Christi en la portada ja que en el  moment de la construcció eren els senyors del poble. Conserva una campana gòtica amb inscripció i escut d’un membre de la família dels Corberà de Let. Destaquen els taulells de final del segle XVIII del sòcol de la capella de sant Antoni de Pàdua on es representen els miracles de la predicació als peixos i l’ase agenollat davant la custòdia. L’interior del temple fou redecorat per Cardells als anys 60 del segle XX. 

Església de St. Bertomeu

ANTIC CONVENT DE SANT DÍDAC

Està situat en el camí de Carpesa, abans d’arribar a l’almàssera. Fou fundat en 1599 sobre una alqueria vora la séquia de Montcada per donació de Gaspar Jaca. Pertanyia a l’orde de franciscans observants. Resta en peu l’església i el claustre, al primer pis del qual encara trobem els dormitoris. Malgrat que el temple ha patit diversos incendis i perdé la decoració, la construcció es conserva en bon estat i s’endevinen els esgrafiats sota la capa de pintura blanca.
L’església és d’una nau, amb capelles entre els contraforts, tota bastida amb rajola. La porta d’accés al temple encara es conserva tapiada malgrat que el nivell original del camí deu estar a més de mig metre de profunditat de l'actual. La nau està coberta per trams de voltes bufades de rajola. El mateix sistema s’emprà per cobrir les capelles laterals, però amb variants: alguna té trompes als angles.
Al segle XIX, després de la desamortització, es convertí en fàbrica de mistos.

Claustre de St. Dídac


EL PARETÓ

Al final del carrer de Sant Vicent, vora el barranc del Carraixet, trobareu aquesta obra hidràulica antiga. Es tracta d’un mur de protecció del segle XVIII (1794) amb tallamars finançat pel Col·legi del Corpus Christi, institució que ostentava la senyoria del poble. Es bastí per a protegir d’inundacions el Molí d’Alfara i les hortes properes. Vicent Gascó, director d’arquitectura de l’Acadèmia de Sant Carles, assessorà en la construcció. Abans hi hagué altres murs de contenció, però les contínues barrancades els destrossaven. Amida quasi 180 metres de llarg i l’altura, presa des de dins del barranc, és de 1’8 metres. El projecte inicial era construir un mur que arribara fins la séquia de Montcada, però la conclusió del l’obra haguera perjudicat Vinalesa.

Paretó  


CASA DE LA SIRENA

La importància d’aquesta alqueria nobiliària rau en el fet que es tracta d’una de les poques del segle XVI que s’han conservat, perquè la majoria són dels segles XVIII i XIX. A més de la portada i el finestral bastits en carreus, destaca la torre cantonera, possiblement un edifici de guaita i defensa més antic, amb talús a la base i teulada blava a quatre aigües. També hi ha la galeria d’arquets que corona el pis superior, l’hort clos i les restes del jardí. S’hi feren reformes durant els segles XVIII i XIX. La Conselleria de Cultura va realitzar obres de consolidació als anys 1989-1990 i el 2004 fou declarada Bé d’Interés Cultural. Rebé aquest nom tan popular i literari perquè sobre la portada renaixentista, fent d’ampit del finestral, hi havia en marbre l’escut nobiliari envoltat per una sirena: una serp amb cap de dona. L’escut té una inscripció amb la data MDLIII i la divisa OMNIA TEMPUS HAVENT. Conté les armes dels Ferragut, Pallarés, Alegret i Perelló. Es custodia actualment a la Casa de la Vila d’Alfara.

Casa de la Serena


FUMERAL

La majoria dels fumerals d’Alfara pertanyien als rajolars, una indústria de tradició artesanal que hi trobem des de fa segles. Formen part del paisatge del poble i són testimoni de l’activitat industrial passada. Destaca el fumeral on ara està situada la zona universitària. Té el fust serpentejant influenciat per l’Art-Deco.

Fumeral Art Deco de rajolar

MOLÍ

És d’origen medieval i està situat a les afores, vora el camí de Vinalesa, molt prop del barranc del Carraixet. Es troba construït sobre la séquia de Montcada.
Fou un molí fariner que al segle XIX es diversificà dedicant part de la producció a l’arròs. Posteriorment, fou ampliat de forma considerable esdevenint una gran industria farinera. L’arquitectura és moderna però hi manté el petit edifici del vell molí del qual la part més significativa són els cacaus. En l’actualitat està sense funcionament.

Molí

CALVARI

En un plafó ceràmic al fons del Calvari llegim la data 1867, any de la inauguració, i també que es va reedificar el 1929. Les estacions són posteriors a la Guerra d’Espanya però tenen un gran valor etnogràfic i ens serveixen per a conèixer les devocions populars. A l’entrada hi ha els Dolors de Maria.

TEATRET

Antic casino situat a la cantonada carrer de Sant Bertomeu i carrer del Doctor Navarro.

CONSERVERA

De camí a l’antic convent de Sant Dídac trobarem l’antiga fàbrica de conserves. Actualment es una de les seus de la universitat.


TAULELLS del s. XVIII

- La Trinitat, c/ Major, 12
- Mare de Déu del Roser, c/ de Cavallers, 18.
- Mare de Déu dels Desemparats, c/ de Cavallers, 17.

Plafó de taulells. Trinitat


Aquest text, encarregat per l'ajuntament d'Alfara, fou publicat en 2009 en forma de tríptic. Podeu descarregar-lo en pdf ací:

 

Una versió anterior, de 2007, del fullet també en pdf:

(Text i fotografies de Beatriu Navarro i Josep Lluís Cebrián)