Amb Josep Lluís Cebrián publiquem dos articles sobre taulelleria valenciana.
1.- "Les devocions populars en la taulelleria valenciana:
el cas de sant Antoni Abat".
Revista d’etnologia de Catalunya, 45, 2020,
p. 244-253.
Paraules clau: taulells, pintura
ceràmica, plafons devocionals, iconografia, sant Antoni Abat.
Resum: Estudiem l’evolució de la devoció popular a partir de les representacions
de sant Antoni Abat, advocació molt present i venerada. Els plafons ceràmics,
instal·lats als carrers dels nostres pobles durant les centúries precedents,
ens permeten resseguir els canvis produïts mitjançant l’anàlisi de les variacions
iconogràfiques i de les diverses maneres de mostrar-ho.
Text complet en pdf en:
https://raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/view/391165
També el trobareu en:
https://www.researchgate.net/profile/Beatriu-Navarro-I-Buenaventura
https://independent.academia.edu/BeatriuNavarro
2.- "Vicent
Camarlenc, pintor ceràmic del segle XIX"
Al
mes d’agost de 2021 l'editorial
Ulleye acaba de publicar el Llibre d'actes de les XII Jornades d'Art i
Història celebrades l'any 2020.
Hi
trobareu la nostra ponència "Vicent Camarlenc, pintor ceràmic del segle
XIX" (p. 1-20), que comença així:
Fins fa 10 anys l’obra
de Vicent Camarlenc era completament desconeguda en la historiografia ceràmica.
El seu nom i ofici de pintor s’esmentava en un document de l’any 1806, en el
qual avalava la sol·licitud d’un permís per a tallar llenya per als forns del
fabricant Josep Fos de la ciutat de València, cosa que feia pensar que hi
treballaria. En 1818 el trobàvem domiciliat al carrer dels Fornals número 18 de
la mateixa ciutat. Anys més tard, en 1823, s’havia matriculat en l’Acadèmia de
Sant Carles (sala de flors i ornats). Però ningú no havia identificat cap obra
del pintor i res no se sabia de la seua producció.
Aquest oblit es
va trencar de sobte quan en l’any 2010 José Vicente Marés, aleshores company nostre
de feina en la Biblioteca d’Humanitats de la Universitat de València, ens va
mostrar un parell de fotografies realitzades en 1991 de dos plafons devocionals
que aleshores es conservaven obrats en l’interior d’una casa de Xelva. La
fragmentació d’alguns taulells indicava que no es trobaven al lloc original.
Les advocacions feien sospitar que possiblement provenien del desamortitzat
convent franciscà de la població.
[...]
