Beatriu Navarro i Buenaventura
Josep Lluís Cebrián i Molina
Josep Maria Segura i Martí
La ciutat d’Alcoi conserva tres
obres ceràmiques amb la representació del Jesuset del Miracle. Es tracta de dos
plafons i un taulell, aquest últim inèdit, amb una cronologia que comprén els
segles xviii i xix, època de màxim esplendor de la
taulelleria valenciana. Les peces tenen dimensions i formats diferents, i
mostren les particularitats estilístiques del moment en què foren elaborades, a
més dels trets artístics propis del pintor ceràmic que la realitzà. Totes,
però, presenten els elements iconogràfics característiques que defineixen i
identifiquen aquesta advocació singular alcoiana, els quals s’han mantingut sense
variacions al llarg del temps des que va sorgir al segle xvi.
1.
Plafó de l’església del Sant Sepulcre
Està situat en la via pública, en la portada
de l’església, al carrer de Sant Blai.D’autor desconegut, fou elaborat a les fàbriques
de la ciutat de València al voltant de l’any 1760. Es compon de 12 taulells de
21 cm de costat cadascun, amb unes dimensions totals de 84 x 63 cm. El conjunt
està bastant malmès. La majoria dels taulells estan fragmentats o amb llesques
a les vores perquè segurament en algun moment es va desmuntar.
Al plafó es reprodueix la imatge escultòrica,
vestida i coronada, del Xiquet Jesús del Miracle que es venera en l’església
del Sant Sepulcre. Se situa en
un altar sumptuós d’estil rococó adornat amb rocalls i dues floreres laterals. La
figura es representa inclinada en actitud d’assenyalar el lloc on el lladre
havia amagat les formes furtades de la parròquia de Santa Maria, mentre que al
primer terme veiem el viril i la garba de llenya que l’ocultava, atributs
iconogràfics de l’advocació. La part superior de l’altar es remata amb l’hòstia
radiant amb l’anagrama IHS, i als peus dos àngels flanquegen una cartel·la on
es llegeix: Imagen del Niño Jesus/
del milagro Venerado en el / conto. del Sto. Sepulcro de
religiosas / Agustinas descalzas de la Villa/ de Alcoy.
És un dels plafons més antics d’Alcoi, datable com
hem dit vers 1760. Potser l’encàrrec de l’obra està relacionat amb la
celebració en 1768 del segon centenari del fet miraculós que se li atribuí a
l’escultura. Com es pot observar, una de les característiques de la producció
d’aquesta època és l’escassa varietat de colors i l’ús del blau per a pintar
les carnacions.
Al vestíbul del convent de clausura de les
agustines es localitza un altre plafó del Jesuset, però bastant modern, del
segle xx. Té la particularitat
iconogràfica de substituir el viril per un calze amb la forma.
2.
Plafó amb la Mare de Déu del Pilar i ànimes del Purgatori
Es conserva al Museu Arqueològic Municipal
Camilo Visedo Moltó des de la demolició de l’edifici on se situava l’any 1975.
Fou elaborat a les fàbriques de la ciutat de València en 1826. La pintura
ceràmica és una obra d’autor menor, però molt expressiu, que de moment no ha
estat identificat. Es compon de 12 taulells de 21,6 cm de costat cadascun, amb
unes dimensions totals de 82,5 x 61,8 cm. Ha estat restaurat l’any 2011.
L’emplaçament original era el Carrer del
Tossal (antic carrer de Jesús) on estava acompanyat d’una placa que indicava
que es va obrar el 9 de juny de 1826, raó per la qual es pot datar el plafó amb
exactitud.
A diferència del plafó anterior, l’altar està
bastit amb elements arquitectònics classicistes propis del segle xix: un arc de mig punt sobre dues
columnes amb capitells, tot amb jaspis que imiten marbre. La túnica del Jesuset
també ha canviat, ara amb un estampat més sobri tant pel color com pels motius.
En general, la policromia resulta equilibrada, destacant el marró, verd i blau
de tonalitats suaus. El que es manté fix són els atributs de la seua
iconografia. Així, veiem el feix de llenya i la custòdia situats als peus de la
imatge i la forma radiat amb l’anagrama JHS a la part superior. També, la
postura inclinada del Xiquet en actitud d’indicar el lloc on estaven les
hòsties.
L’advocació
del plafó és triple. A més del Jesuset protagonista, que centra la composició,
als costats es representen les Ànimes del Purgatori i una imatge de la Mare de
Déu del Pilar amb la ciutat de Saragossa al fons. La inclusió de la Verge es
podria explicar per la proximitat del carrer de Jesús a les fàbriques que se
situen pròximes al riu Molinar, edificis industrials que molt sovint han estat
presidits per plafons o taulells representant aquesta advocació mariana, titular
d’una antiga ermita que es localitza al curs alt del riu.
3.
Taulell
Situat en la façana delSaltet de Don Simon
(partida Salterres), formà part de l’àmbit i la devoció
privada del propietari de l’immoble que la va obrar. És una obra datable vers
1870 elaborada a les fàbriques de València o de Quart de Poblet. El taulell té
unes dimensions de 20,2 x 20,2 cm.
La imatge miraculosa es mostra sobre una peanya
en un exterior amb el cel nuvolat. En aquest cas no apareix resguardada dins
d’un altar, potser degut a l’escassa superfície que el taulell proporciona per
a la pintura. Inclina el cos per a senyalar la garba de llenya que ocultava les
formes amb el viril, i al davantal que vesteix veiem l’anagrama radiant JHS.Ací
trobem l’addició de la vara de lliris que porta a la mà. La túnica és diferent
a les anteriors: morada amb brodat a base d’escaires. Deu tractar-se d’una de
les diverses vestidures de les que disposava l’escultura, segons els gust de la
segona meitat del segle xix.
Es tracta d’un taulell inèdit que presenta
clarament els trets pictòrics i estilístics del pintor conegut com “Mestre de
Santa Anna”, autor de l’obra. És un pintor
de nom desconegut però de característiques ben definides, que treballa entre almenys 1865 i 1880, destacant
sobretot pels rostres de grans ulls ametlats, pel to
bronzejat deles pells dels personatges i pel dibuix
compacte. A Alcoi es
conserven altres obres del pintor, com els plafons de Sant Josep, Santa Anna,
la Mare de Déu dels Desemparats o la Mare de Déu del Pilar, tots en interiors o
col·leccions particulars.
Per saber-ne més
Cebrián
i Molina, J. Ll., Navarro i Buenaventura, B. (2014): Francesc Dasí i la taulelleria valenciana
del segle xix, Xàtiva, Ulleye.
Segura
Martí, J. M. (1990): Catálogo de paneles cerámicos devocionales
de L'Alcoià-El Comtat. Alacant, Institut de Cultura Juan
Gil-Albert.
Segura
Martí, J. M. (2006): “La col·lecció de plafons ceràmics
devocionals del Museu arqueològic municipal Camil Visedo Moltó d’Alcoi”. Recerques del Museu d’Alcoi, 15, 103-136.
Segura Martí, J. M. (2011): “Jesuset del Miracle, Mare de Déu del Pilar i
Ànimes del Purgatori”, en Llum de les
Imatges:Camins d’art: Alcoi 2011. València, Generalitat, 638-639.
Text publicat en 450 Aniversario del Jesuset del Miracle. Suplement de El Nostre Ciutat, Alcoi, Febrer de 2019, pàg. 23-25.
