PALAU
DE LA SENYORIA
El
senyoriu d’Alfara tingué l’origen en la unió de dues antigues alqueries: la
d’En Llosa i la d’En Sadurní. Alfara va pertànyer successivament als Jàfer, a
Bonifaci Ferrer (germà de St. Vicent), als Cruïlles, a Joan de Ribera i al Col·legi
del Corpus Christi. El palau actual degué construir-se a partir de l’arribada
dels Cruïlles en 1396. Es tracta doncs d’un edifici del segle XV, articulat al
voltant d’un pati amb escala. Té planta baixa, planta noble i andana. Conserva
la torre lateral coberta per teulada a quatre aigües, finestres coronelles, la galeria
de finestres al pis superior tan característica en els palaus de l’època i diverses
portes interiors gòtiques.
De
la planta noble destaca la capella de sant Vicent Ferrer, un xicotet espai
quadrangular cobert amb un sostre de plaques de fang i bigues de fusta amb
decoració vegetal. Conté, en la part superior de tres dels murs, la llegenda
que sempre acompanya el sant: et date
illi honorem... La datació
d’aquest espai deu ser anterior a 1455, any de la seua canonització, ja que hi
llegim beat vicent.
 | |
| Palau de la Senyoria. Alfara del Patriarca |
AJUNTAMENT
En 1918 l'arquitecte Antoni
Gómez Davó (1890-1971) construí la nova casa del doctor Navarro al costat del
Palau. Fou la seua primera obra. L'edifici, amb façana neogòtica, manté
l'harmonia amb el palau senyorial veí i reprodueix els volums i els ritmes,
però a una escala una mica major. D'aquesta manera s'aconseguí crear un espai arquitectònic
i escènic unitari que amb l'església estructura la plaça. En l’actualitat és la
seu de la Casa
de la Vila.
 |
| Casa de la Vila |
ESGLÉSIA DE SANT BERTOMEU
En
la mateixa plaça hi ha l’església parroquial, construïda sobre el solar de
l’antic temple gòtic. Consta d’una nau, cor elevat, capelles laterals i capella
de la comunió. És d’època barroca. Sabem que el campanar s’estava construint en
l’any 1667 i la façana està datada en 1725 segons una àpoca de despeses de
l’obra. Té l’escut del Col·legi del Corpus Christi en la portada ja que en el moment de la construcció eren els senyors del
poble. Conserva una campana gòtica amb inscripció i escut d’un membre de la
família dels Corberà de Let. Destaquen els taulells de final del segle XVIII
del sòcol de la capella de sant Antoni de Pàdua on es representen els miracles
de la predicació als peixos i l’ase agenollat davant la custòdia. L’interior
del temple fou redecorat per Cardells als anys 60 del segle XX.
 |
| Església de St. Bertomeu |
ANTIC CONVENT DE SANT DÍDAC
Està
situat en el camí de Carpesa, abans d’arribar a l’almàssera. Fou fundat en 1599
sobre una alqueria vora la séquia de Montcada per donació de Gaspar Jaca. Pertanyia
a l’orde de franciscans observants. Resta en peu l’església i el claustre, al
primer pis del qual encara trobem els dormitoris. Malgrat que el temple ha
patit diversos incendis i perdé la decoració, la construcció es conserva en bon
estat i s’endevinen els esgrafiats sota la capa de pintura blanca.
L’església és d’una nau, amb capelles entre els contraforts, tota
bastida amb rajola. La porta d’accés al temple encara es conserva tapiada
malgrat que el nivell original del camí deu estar a més de mig metre de
profunditat de l'actual. La nau està coberta per trams de voltes bufades de
rajola. El mateix sistema s’emprà per cobrir les capelles laterals, però amb
variants: alguna té trompes als angles.
Al
segle XIX, després de la desamortització, es convertí en fàbrica de mistos.
 |
| Claustre de St. Dídac |
EL PARETÓ
Al
final del carrer de Sant Vicent, vora el barranc del Carraixet, trobareu
aquesta obra hidràulica antiga. Es tracta d’un mur de protecció del segle XVIII
(1794) amb tallamars finançat pel Col·legi del Corpus Christi, institució que
ostentava la senyoria del poble. Es bastí per a protegir d’inundacions el Molí
d’Alfara i les hortes properes. Vicent Gascó, director d’arquitectura de
l’Acadèmia de Sant Carles, assessorà en la construcció. Abans hi hagué altres
murs de contenció, però les contínues barrancades els destrossaven. Amida quasi
180 metres
de llarg i l’altura, presa des de dins del barranc, és de 1’8 metres. El
projecte inicial era construir un mur que arribara fins la séquia de Montcada,
però la conclusió del l’obra haguera perjudicat Vinalesa.
 | ||
| Paretó |
CASA DE LA
SIRENA
La importància d’aquesta alqueria nobiliària rau en el fet que es tracta
d’una de les poques del segle XVI que s’han conservat, perquè la majoria són
dels segles XVIII i XIX. A més de la portada i el finestral bastits en carreus,
destaca la torre cantonera, possiblement un edifici de guaita i defensa més
antic, amb talús a la base i teulada blava a quatre aigües. També hi ha la
galeria d’arquets que corona el pis superior, l’hort clos i les restes del
jardí. S’hi feren reformes durant els segles XVIII i XIX. La Conselleria de Cultura
va realitzar obres de consolidació als anys 1989-1990 i el 2004 fou declarada
Bé d’Interés Cultural. Rebé aquest nom tan popular i literari perquè sobre la
portada renaixentista, fent d’ampit del finestral, hi havia en marbre l’escut
nobiliari envoltat per una sirena: una serp amb cap de dona. L’escut té una
inscripció amb la data MDLIII i la divisa OMNIA TEMPUS HAVENT. Conté les armes
dels Ferragut, Pallarés, Alegret i Perelló. Es custodia actualment a la Casa de la Vila d’Alfara.
 |
| Casa de la Serena |
FUMERAL
La majoria dels fumerals d’Alfara pertanyien als rajolars, una
indústria de tradició artesanal que hi trobem des de fa segles. Formen part del
paisatge del poble i són testimoni de l’activitat industrial passada. Destaca
el fumeral on ara està situada la zona universitària. Té el fust serpentejant
influenciat per l’Art-Deco.
 |
| Fumeral Art Deco de rajolar |
MOLÍ
És
d’origen medieval i està situat a les afores, vora el camí de Vinalesa, molt
prop del barranc del Carraixet. Es troba construït sobre la séquia de Montcada.
Fou un molí fariner
que al segle XIX es diversificà dedicant part de la producció a l’arròs.
Posteriorment, fou ampliat de forma considerable esdevenint una gran industria
farinera. L’arquitectura és moderna però hi manté el petit edifici del vell
molí del qual la part més significativa són els cacaus. En l’actualitat està
sense funcionament.
 |
| Molí |
En un plafó ceràmic al fons del Calvari llegim la data 1867, any
de la inauguració, i també que es va reedificar el 1929. Les estacions són
posteriors a la Guerra
d’Espanya però tenen un gran valor etnogràfic i ens serveixen per a conèixer
les devocions populars. A l’entrada hi ha els Dolors de Maria.
TEATRET
Antic casino situat a la cantonada
carrer de Sant Bertomeu i carrer del Doctor Navarro.
CONSERVERA
De camí a l’antic convent de
Sant Dídac trobarem l’antiga fàbrica de conserves. Actualment es una de les
seus de la universitat.
TAULELLS del s. XVIII
- La Trinitat, c/ Major, 12
- Mare de Déu del Roser, c/
de Cavallers, 18.
- Mare de Déu dels
Desemparats, c/ de Cavallers, 17.
 |
| Plafó de taulells. Trinitat |
Aquest text, encarregat per l'ajuntament d'Alfara, fou publicat en 2009 en forma de tríptic. Podeu descarregar-lo en pdf ací:
Una versió anterior, de 2007, del fullet també en pdf:
(Text i fotografies de Beatriu Navarro i Josep Lluís Cebrián)
