L'església de Sant Bertomeu d'Alfara del Patriarca, l'Horta Nord

Façana de l'església de St. Bertomeu

L’església actual fou construïda al segle XVIII sobre el solar que ocupava el temple gòtic. La primera església d’Alfara estigué dedicada a Santa Maria i fou bastida per Margarida Jàfer, senyora del poble en el segle XIV. Després els Cruïlles assoliren el senyoriu d’Alfara i dedicaren el temple a sant Bertomeu. L’advocació deu estar relacionada amb el primer senyor d’aquesta família, de nom Bertomeu.

Sabem per uns documents de despeses de construcció que el campanar estava en construcció l’any 1667. Tota la torre és obra de rajola, inspirada en el campanar del Col·legi del Corpus Christi de València. Encara s’hi conserva una campana de 38 cm de diàmetre datada l’any 1538 amb la inscripció en lletra gòtica: nobili don iacobus corberan delet me fecit any md xxx/viii i amb un escut amb tres gerres i una lluna invertida. La resta de campanes són posteriors a la Guerra d’Espanya.

La façana, amb coronament rectilini, és de rajola excepte el sòcol i la portada barroca de pedra que s’acabà el 1725, any que el mestre picapedrer Domènec Biesca cobrà l’últim pagament. Sobre la portada apareix l’escut senyorial del Col·legi del Corpus Christi. Es tracta del mateix escut que feu servir Joan de Ribera: l’eucaristia i el calze entre dos focs, tot timbrat amb el capell i la creu patriarcals. Fins l’any 1818 Alfara depengué eclesiàsticament de Montcada i per tant l’església no era parròquia: era l’església dels senyors del poble. 

Escut del Col·legi a la portada

L’edifici consta d’una nau amb capelles laterals entre contraforts, rerasagrari, cor elevat als peus i una capella de la comunió adossada al segle XX. A la part de l’evangeli trobem la capella de la Puríssima, la capella del Roser i sant Antoni Abat, i el retaule de la Mare de Déu dels Desemparats. A la banda de l’epístola les capelles són: del Baptisme, de la Mare de Déu del Remei, de santa Bàrbara (patrona del poble) i sant Antoni de Pàdua, i el retaule de sant Vicent Ferrer. Per una fotografia antiga coneixem el retaule primitiu de la Mare de Déu dels Desemparats. Era del segle XVIII, època de construcció de l’església, i semblant al de la capella de la Universitat de València.

Destaca el sòcol de taulells de darreries del segle XVIII de la capella de sant Antoni on es representa el miracle de la predicació als peixos i el de l’ase agenollat davant el Santíssim, tot voltat de decoració vegetal. A cada banda de l’entrada de la capella el sòcol mostra una florera barroca.[Els taulells foren pintats per Llucià Calado a València, segurament a la fàbrica de Vicent Navarro].
 

Socolada de taulells del s.XVIII amb St. Antoni de Pàdua

La teulada de l’edifici, a dues aigües, no descansa sobre una estructura de bigues de fusta en tisora, sinó sobre un sistema lleuger de barandats de rajola que pertany sens dubte a la tradició constructiva de la zona. Alfara fou des de l’Edat Mitjana un centre productor de rajola.

La decoració actual de l’interior del temple es deu a Rafael Cardells , el qual als anys 60 del segle xx plantejà la reforma del presbiteri i fou l’autor de les pintures murals. Sobre el retaule major estan representats el martiri de sant Bertomeu i sant Joan de Ribera al port de València expulsant els moriscos. Als murs i llunetes trobem els apòstols i a les petxines del creuer els evangelistes. Les escultures més interessants són el Sant Vicent que esculpiren Rausell i Ivars, i dues obres de Ponsoda: la Puríssima i Sant Bertomeu.

Es conserven també algunes peces antigues d’orfebreria. Destaca el portapau de plata de sant Bertomeu del segle xvi, el lignum crucis de plata del segle XVII i un calze del segle XVIII.

Text i fot. de B. Navarro i J. Ll. Cebrián publicat en 2007 per l'Ajuntament d'Alfara. Descarregueu-vos el tríptic en pdf en:
https://www.academia.edu/36478079/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Bertomeu._Alfara_del_Patriarca._2007