Llibre Taulelleria de Montesa

 

Tenim nova publicació (amb Josep Lluís Cebrián):

Taulelleria de Montesa (segles XV-XX). Montesa, Ajuntament de Montesa, 2021. ISBN: 978-84-09-30373-1

Montesa ha passat a la Història, sobre tot, per allotjar al Castell la seu de l’orde militar i religiosa medieval que du el seu nom: Santa Maria de Montesa i Sant Jordi d’Alfama.  Encara conserva monuments insignes i atresora un Patrimoni Artístic ric i singular. I no sols pel que fa a l’arquitectura (el castell i les muralles, les cases del nucli antic, la Casa de la Vila, l’església, les ermites...; tot acompanyat del paisatge rural que l’envolta), sinó també d’un fabulós conjunt de retaules, pintures, escultures i orfebreria que proporciona a Montesa la condició de museu excepcional en el panorama de la Història de l’Art valencià.

Potser entre aquesta riquesa patrimonial i artística la taulelleria històrica i contemporània ha passat quasi desapercebuda. Però la taulelleria montesina estigué al més alt nivell de cada segle, especialment pel que fa a la decoració de les instal·lacions del castell i l’església parroquial, com els paviments i sòcols. El mateix podem dir dels plafons devocionals del segle XVIII o fins i tot els dels segle XX, època en la qual comptem amb les firmes més solvents de la taulelleria valenciana del moment.

El llibre Taulelleria de Montesa (segles XV-XX), cataloga i estudia aquest patrimoni ceràmic de la vila: els plafons devocionals, les estacions del viacrucis del Calvari, les làpides funeràries que conserva el cementeri, els taulells de mostra i la retolació urbana. El catàleg ceràmic montesí va precedit per una introducció a la taulelleria valenciana amb referència especial a les obres conservades a Montesa. Amb aquesta publicació de l’Ajuntament sobre el conjunt tauleller de la vila enriquim l’estudi d’aquesta part important del Patrimoni Artístic local que passa a consolidar-se en la bibliografia especialitzada. 

Podeu veure les primeres pàgines del llibre en

Academia.edu:https://independent.academia.edu/BeatriuNavarro

Researchgate.net:https://www.researchgate.net/profile/Beatriu-Navarro-I-Buenaventura

 

Sobre retolació ceràmica urbana

València

Sobre aquest tema publicàrem (amb J. Ll. Cebrián) un article titulat "Retolació ceràmica urbana dels segles XVIII i XIX: les fàbriques de València". Podeu llegir-lo complet i descarregar-vos el pdf a Scripta: Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, núm. 15, 2020:

https://ojs.uv.es/index.php/scripta/article/view/17303/15530

i també a Academia.edu:

https://www.academia.edu/43315789

Sogorb

Resum: Les ciutats començaren a retolar amb taulells els noms dels carrers i dels edificis públics, i a numerar les cases, en compliment de la Cèdula reial de 1769 promulgada per Carles III. En aquest article estudiem l’evolució de la retolació urbana al llarg dels segles XVIII i XIX. A partir de diversos casos documentats –Xàtiva, Sogorb, València, Ciutat de Mallorca– i dels taulells i plaques ceràmiques conservats, analitzem aquesta vessant de la taulelleria valenciana.

 

Planes

 

Sobre làpides funeràries i un paviment de taulells

Enguany han eixit dos articles sobre taulelleria valenciana publicats en les revistes Recerques del Museu d’Alcoi i Aguaits, corresponents al 2019.

1.- Beatriu Navarro i Buenaventura ; Josep Lluís Cebrián i Molina: “La memòria ceràmica més enllà de la mort. Plafons de taulells i plaques funeràries dels segles XVIII i XIX”. Recerques del Museu d’Alcoi, núm. 28, 2019, pàg. 167-186.

Recerques del Museu d'Alcoi, 28, 2019

Resum: Estudiem un conjunt de plaques i làpides funeràries de taulells elaborades a les fàbriques valencianes durant els segles XVIII i XIX. Es localitzen als cementeris i esglésies de diverses poblacions o es conserven en museus. Alguns dels artistes més destacats del moment (Joan Bru, Josep Sanchis, Joan Ortiz, Miquel Mollà o Francesc Dasí) pintaren composicions funeràries excel·lents que encara es conserven.

 

Paraules clau: taulell; pintura ceràmica; art funerari; segle XVIII; segle XIX

Pintor de la Conquesta. Museu Arqueològic de Xàbia

Ho podeu descarregar i llegir des de raco.cat: https://www.raco.cat/index.php/RecerquesMuseuAlcoi/article/view/363675

O des d’academica.edu: https://www.academia.edu/41953400

2.- Navarro i Buenaventura, Beatriu; Cebrián i Molina, Josep Lluís: “Francesc de Paula Bou, autor del paviment de taulells del Museu Etnològic de Dénia”. Aguaits. Revista d’Investigació i Assaig, núm. 40, 2019, pàg.123-133.

Aguaits, 40, 2019

Resum: Estudiem el paviment de taulells del Museu Etnològic de Dénia. Es tracta d’una tipologia de la taulelleria valenciana que gaudí d’un èxit notable durant els segles XVIII i XIX, i que es perllongà fins els primers anys del XX. El pis denier pertany a aquest últim període i l’atribuïm, a partir de l’anàlisi de diverses obres, a Francesc de Paula Bou, pintor relacionat amb la fàbrica de Valldecabres de Quart de Poblet.

Paraules clau: pintura ceràmica, taulells, paviment, Dénia, Quart de Poblet, Francesc de Paula Bou, Valldecabres.

 

F. Bou. Museu Etnològic de Dénia

Si és del vostre interés, podeu consultar el web de l’Institut d’Estudis de la Marina Alta:http://www.iecma.net/compreu-on-line/