Un retaule de la Santa
Creu del Mestre de Xàtiva
L’historiador nordamericà Chandler
Rathfon Post publicà en A History of
spanish painting una fotografia de l’Exaltació de la Vera Creu del Mestre
de Xàtiva (1941, vol. VIII-II, fig. 341), que veié a Magdeburg, a la col·lecció
Grotkass. La taula formaria part d’un retaule dedicat a la Santa Creu o a Santa
Elena. L’escena conté l’emperadriu Elena presentant la vera creu al seu fill
l’emperador Constantí. El cap de Constantí també està envoltat per l’aureola de
santedat, perquè “Constantí el Gran” fou considerat el primer emperador romà
convertit al cristianisme. Als peus de la parella imperial un àngel agenollat
sosté també la creu. És el mateix àngel que va indicar a Elena on trobaria les
relíquies de Crist a Terra Santa. Constantí i Elena se’ns mostren ricament
abillats, a l’estil dels reis medievals de darreries del segle XV. Mentre ell
sosté el ceptre del poder terrenal, Elena porta els tres claus de la creu que
representen la resurrecció de Crist i el poder sobre la mort. Un antecedent d’aquesta
santa, uns anys anterior i més humil, és la versió del pintor que trobem en la
polsera del retaule d’En Guerau Ripoll de Castellverd i Sanç.
Recentment s’ha subhastat
a la galeria Christie’s de Nova York dues taules amb escenes de la llegenda de
la Santa Creu (31 oct. 2017, lot 67): el Combat entre Cosroes i Heracli (74,3 x
71,8 cm) i la Restitució de la Creu per l’emperador Heracli (84,8 x 72,1 cm).
Al catàleg de la subhasta figuren simplement com taules d’escola valenciana del
segle XV i també desconeixen la procedència. Únicament s’apunta que havien
estat venudes (com anònimes) l’any 1996 a Sotheby’s de Nova York.
Es tracta clarament de
dues obres de la producció de l’anomenat Mestre de Xàtiva, al qual les atribuïm,
i les datem vers 1495. Són d’estil idèntic al de les cases de la predel·la del
retaule de Sant Feliu de Xàtiva, dedicades a la Passió i Mort de Crist, amb una
cronologia paral·lela.
Els brocats amb la combinació
dels colors blau i roig sobre daurat, és similar al que podem trobar en altres
obres del mestre, com és el cas de la predel·la esmentada del retaule de
Xàtiva. Hi trobem els mateixos barrets que s’amuntonen o els cascs lluents dels
militars. Les arquitectures ja són bastant esquemàtiques, d’aspecte metàl·lic;
de forma que l’obrador del pintor s’endinsarà en pròximes obres a una nova fase
estilística que la historiografia ha anomenat artificiosament “Mestre d’Artés”.
No hi ha dubte que les
dues taules subhastades provenen d’un retaule dedicat a la Santa Creu.
Possiblement el retaule es va desmuntar per tal de vendre les peces per
separat, cosa que facilitava la venda i augmentava els guanys. I almenys quatre
taules germanes més podrien trobar-se també en col·leccions dels Estats Units
de Nord Amèrica. Pensem, a més, que la taula de Constantí i Elena publicada per
Post, podria pertànyer a aquest retaule desmembrat. És evident que el Mestre de
Xàtiva podria haver pintat més d’un retaule dedicat a la Santa Creu, però la sospita
d’un origen comú és raonable. Aquesta taula estaria situada al carrer central,
mentre que les dues recentment subhastades es trobarien en el carrer de la
dreta.
La taula del combat entre
el fill del rei Cosroes de Pèrsia i l’emperador Heracli situa els dos
personatges lluitant sobre un pont que creua el riu Danubi. La llança d’Heracli
es clava en el pit del príncep persa. Sobre els caps del soldats d’Heracli
veiem les tendes de campanya del l’exèrcit de l’emperador. Una creu decora una
de les tendes militars; i una creu s’apareix en el cel del campament anunciant
la victòria dels cristians. El fill de Cosroes i Heracli havien acordat que
lluitarien ells sols i qui guanyés seria el líder de la milícia del perdedor,
de manera que no correria inútilment la sang de milers d’homes. Els rostres
dels soldats d’aquesta taula pertanyen al repertori del Mestre de Xàtiva i per
no citar més obres, els podem trobar en l’adès esmentada predel·la xativina. La
ciutat fortificada i el pont arquejat sobre el qual lluiten els protagonistes
també pertany al repertori de l’obrador.
La restitució de la Creu a
Jerusalem rescatada per Heracli recull l’escena final d’un altre episodi de la Llegenda Daurada. El seguici arribà a la
mateixa porta de la ciutat per on havia entrat Crist els dies anteriors a la
Passió. Heracli tornava la creu a la ciutat santa, però acompanyat de tota
l’ostentació imperial. Davant seu les dovelles de l’arc de la porta caigueren
fent un mur de carreus que l’impediren el pas. Aleshores va aparèixer un àngel
portacreu i li digué: Quan el rei del cel
poc abans de la Passió va entrar per aquesta porta no ho va fer com un rei,
sinó modestament, cavalcant sobre una burreta i fent exemple d’humilitat.
L’emperador llavors començà a plorar, descavalcà, i es desvestí de les robes règies.
Entrà en Jerusalem a peu i en camisa, sostenint el fragment de la creu que
havia recuperat a Pèrsia. A esquenes d’Heracli, el pintor ha reduït el seguici
imperial als tres personatges del primer terme i al darrere només suggereix la
resta de dignataris amb una aglomeració de barrets que omet els rostres. Aquests
tres dignataris principals els trobem sovint en escenes del taller que
representen el Judici de Pilat.
|
Retaule factici de la Santa Creu |
|
Pel que fa a la resta
d’escenes en parador desconegut del retaule, podem identificar-les en altres
conjunts pictòrics dedicats a l’advocació. Per exemple, en un retaule del gòtic
internacional, pintat vers 1400, que exposa el Museu de Belles Arts de València,
provinent del convent dominic d’aquella ciutat. Al carrer esquerre hi trobem:
- Soterrament del Pare Adam al Gòlgota.
- Visió i victòria de Constantí.
- Santa Elena descobreix la Vera Creu.
I en el carrer de la dreta:
- Combat del príncep de Pèrsia i l’emperador Heracli.
- Mort de Cosroes rei de Pèrsia.
- Heracli restitueix la Santa Creu a Jerusalem.
Deixem en negreta les
escenes que tenim i la resta serien les taules del Mestre de Xàtiva que caldria
localitzar per a poder completar el retaule. Pel que fa al carrer central,
l’espina contindria un Calvari, davall hi hauria un Judici Final i baix
l’Exaltació de la Santa Creu (Constantí i Elena) publicada per Post. Trobem una
taula del Judici Final en el retaule del Museu de Belles Arts de València, i la
trobem de bell nou al retaule de la Santa Creu que els pintors Martí Bernat i
Miguel Ximénez contractaren en 1481 per a l’església de Blesa, en l’Aragó,
actualment al Museu de Saragossa. Aquesta podria ser a grans trets la distribució
del retaule que reconstruïm.
Pel que fa a l’origen
d’aquesta obra del Mestre de Xàtiva, sense documentació ni dades sobre les tres
taules conegudes, és impossible determinar-lo. A Xàtiva hi hagué una confraria
de la Vera Creu en l’església dels dominics, institució religiosa reservada
només a cavallers, ciutadans i generosos, amb els estatuts aprovats en l’any
1333. L’esglesiola de la Torre de Canals, construïda al segle XIV, també està
dedicada a la Santa Creu i tingué un retaule major medieval, del qual encara
sobrevisqué la taula del Calvari en el retaule escultòric barroc fins 1936;
obra pictòrica sobre la qual no se sap res. Finalment, a la ciutat de València,
hi hagué una església parroquial medieval dedicada a la Santa Creu. El temple
patí una reforma barroca al segle XVII i vers 1842 fou enderrocat. Res no se
sap, tampoc, del seu retaule major medieval.
L’obrador del Mestre de
Xàtiva, en la seua tercera i darrera fase (l’anomenat Mestre de Borbotó),
tornaria a pintar Constantí i Santa Elena. Es tracta doncs d’una versió més
tardana i senzilla; lluny ja del tractament medieval, el pintor es troba
influenciat, en la mida de les seues possibilitats i l’edat avançada, per
l’estil renaixentista. Tot, en un procés d’hibridació dels estils gòtic flamenc
i italià renaixentista que patiren la majoria de pintors valencians durant el
primer quart del segle XVI. Aquesta taula de la “fase Borbotó” del taller és la
central d’una predel·la de cinc cases amb parelles de sants que segons s’ha
publicat provindria de Bocairent.
Descarregueu-vos el pdf del post
complet (amb totes les fotos) en
Per saber-ne més:
CEBRIÁN I
MOLINA, J. LL., NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2007): “Calvari”, dins Exposició La Llum de les Imatges. Lux Mundi,
Xàtiva, 2007. Calálogo. València, Generalitat, pàg. 382-385. Disponible en
https://www.academia.edu/2499844
CEBRIÁN I
MOLINA, J. LL., NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2014): “Les taules del Mestre de
Xàtiva/Artés/Borbotó a l’església de Palau-solità”. Terme, 29, pàg. 107-117. Disponible en https://www.academia.edu/12134881
CEBRIÁN I
MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2016): “El retaule de Sant Miquel i
Santa Magdalena del Mestre de Xàtiva i una predel·la del Mestre d’Altura”,
dins Navarro i Buenaventura, B. (ed.): Pintura
i patrimoni històric a Xàtiva. Actes de les VII Jornades d’Art i Història
Xàtiva 3, 4 i 5 d’agost de 2015. Xàtiva, Ulleye, pàg. 139-153. Disponible
en https://www.academia.edu/30107619
CEBRIÁN I
MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B (2016): “Vicent Macip aprenent de
Mestre de Xàtiva: El retaule de Santa Anna de Cocentaina”. Alberri, 26, pàg. 171-187.
CEBRIÁN I
MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B (2017): Pintura sobre taula a Xàtiva. Segles XIV-XVI. Xàtiva, Ulleye. Una
mostra en https://www.academia.edu/33382070