El retaule de Sant Miquel i Santa Magdalena del Mestre de Xàtiva i una predel·la del Mestre d'Altura

Entre les pintures sobre taula del segle XV que trobem al Mu­seu de la Seu de Xàtiva destaca un petit retaule atribuït a l’anomenat Mestre de Xàtiva i dedicat a Sant Miquel i Santa Magdalena (fig. 1). “Mestre de Xàtiva” és una denominació historiogràfica de laboratori que supleix la desconeixença so­bre la identitat real del veritable autor de l’obra. Durant els darrers dos terços del segle XX aquest retaule de petites di­mensions (230 x 122 cm aprox.) estigué en una capella late­ral de l’església de Sant Feliu. En aquell temps anava acom­panyat d’una predel·la de quatre escenes d’autoria i cronolo­gia distintes. Fins i tot la decoració daurada que corona la taula del Calvari i la que corona els quatre sants sedents de la predel·la són molt diferents. El conjunt del retaule i la pre­del·la esmentats va formar part durant el segle XX d’un parell de collages pictòrics de taules dels segles XV i XVI que res no tenien a veure. Actualment i amb bon criteri, el retaule i la predel·la que tractem s’exposen separadament al Museu de la Seu.

El retaule de Sant Miquel i Santa Magdalena ha perdut el banc original i la polsera, dels quals no es conserva cap memòria. Està format per la taula central amb les dues figures titulars i l’àtic o espina amb l’escena del Calvari (fig. 2). En tot cas, l’aspecte del retaule complet seria similar a una altra obra del pintor que trobem a Cocentaina, de dimensions i cronologia similar: el retaule de Santa Anna que conserva el convent de les clarisses. La procedència original de l’obra és desconeguda i malgrat la seua qualitat pictòrica ha passat pràcticament desapercebuda en la bibliografia recent. Ni tan sols va estar present a l’exposició de la Llum de les Imatges celebrada a Xàtiva en 2007 i no va ser restaurada fins l’any 2012. En canvi, sí va tenir més fortuna bibliogràfica entre els historia­dors de la primera meitat del segle XX.

La primera referència al retaule la trobem en Las tablas de las iglesias de Játiva d’Elies Tormo, llibre publicat en 1912 que recull una sèrie d’articles de premsa d’anys anteriors. Tormo relata que mentre acaben les obres de la Seu pels peus, en els dos o tres trams que resten, s’han col·locat alguns retau­les en un traster que resultava de l’aprofitament parcial de l’espai que ocupava la capella del Papa Calixt III. Allí veié el retaule de Sant Miquel i Santa Magdalena que abans havia estat al vestuari dels beneficiats. El descriu així:

Es de los de tabla única, como de un metro de ancho, con prolongación central para formar espina, teniendo en ésta una pequeña escena del Calvario en la que no faltan, además del Crucificado, la Virgen casi desvanecida, María Salomé y la Magdalena a nuestra izquierda, y a la derecha Juan arrodillado y detrás de él José de Arimatea y Nico­demus. En la tabla central se ven las figuras de pie de San Miguel y la Magdalena. Viste ésta de verde con manto rojo, lleva el tarro de ungüentos en la izquierda y levanta con la derecha, sin contacto inmediato, la corona de espi­nas, como la Magdalena de estilo de Jacomart que se puede examinar en la ermita de San Feliu. El arcángel, con las alas medio plegadas, medio explayadas, aparece vencedor de un feo demonio, embrazando un escudo de forma casi triangular prolongada y convexo óvalo inscrito, en los que campea la cruz de gules. El suelo es de brocado de oro y azul oscuro y el fondo de oro puntillado. Es una obra del maestro anónimo de la crencha o de su taller o de discípulo suyo (Tormo, 1912: 124-125).

En un primer moment Tormo atribuí l’obra al Mestre de la crenxa, és a dir, al conegut després com a Mestre de Perea. Més tard, però, ho reconsiderà i parla d’una mena d’escola de Xàtiva formada a partir del pintor Roderic d’Osona o d’un dei­xeble seu. És en aquest grup on inclou diverses obres xativi­nes que amb el temps seran atribuïdes per la historiografia posterior als Mestres de Xàtiva, d’Artés o de Borbotó (Tormo, 1912: 156)...

Podeu llegir-lo complet en PDF ací: https://www.researchgate.net/publication/350975005 

Article publicat amb Josep Lluís Cebrián en Actes de les VII Jornades d'Art i Història, 2016.

 

Més sobre el Mestre de Xàtiva en aquest bloc:

Un retaule de la Santa Creu del Mestre de Xàtiva  

Una taula més del retaule de la Santa Creu i una Trinitat del Mestre de Xàtiva  

Vicent Macip aprenent del Mestre de Xàtiva: El retaule de Santa Anna de Cocentaina  

El pintor Onofre Falcó i el retaule dels Principats

 

Article publicat amb Josep Lluís Cebrián en les Actes de les XIV Jornades d’Art i Història, Xàtiva, 2022. Ulleye, 2023, pàg. 369-377.

Resum: El retaule dels Principats del Convent de la Consolació de Xàtiva es creia desaparegut fins que el localitzarem en una col·lecció particular. Fou gracies a la descripció que féu Elies Tormo vers 1912 i a una fotografia en blanc i negre publicada als anys 80 del segle XX. L'obra havia estat atribuïda al Mestre d'Alzira (Gaspar Godos), però en veure la pintura directament ens adonarem que es tractava d'una taula pintada per Onofre Falcó (fill de Nicolau Falcó) al segle XVI.

Des que identificàrem fa uns anys aquesta obra d’art que es donava per perduda hem publicat les nostres conclusions sobre la peça en diversos articles i llibres especialitzats. Fins maig de 2022 no ens havíem plantejat dubtar de l’atribució al Mestre d’Alzira (Gaspar Godos) feta als anys 80 per M. Díaz i A. Padrón, els quals, per cert, ignoraven —com tothom— la procedència de la taula. No vam tindre dubtes de l’autoria perquè sols disposàvem d’un fotografia de la pintura, petita i en blanc i negre, publicada per aquests autors a la revista Archivo Español de Arte. Aquest únic registre fotogràfic conegut no permetia percebre els detalls de l’obra ni sospitar de l’atribució.

El 7 de maig de 2022 la historiadora de l’Art Nàdia Hernández ens va enviar una sèrie de fotografies a color de l’obra, amb bona qualitat. Els propietaris l’estaven oferint a col·leccionistes privats i també a algun ajuntament sense èxit. El cas és que només veure les imatges ens vam adonar que no era pas una obra del Mestre d’Alzira Gaspar Godos. Com a bons coneixedors de l’estil de Godos ara ja no podíem acceptar l’atribució. La taula dels Principats calia situar-la més aviat en la proximitat d’algunes obres de qualitat atribuïdes a Onofre Falcó († 1560). L’estil i la pinzellada de la taula pertany clarament al mateix registre d’algunes obres eixerides que en els darrers anys s’han atribuït a Onofre, fill del també pintor Nicolau Falcó.

Cal advertir que des d’aquella fotografia en blanc i negre publicada en Archivo Español de Arte la taula ha estat intervinguda, amb un procés de neteja i la reintegració de les conques buides dels ulls dels personatges principals, malifeta que s’hauria perpetrat durant la Guerra d’Espanya. El retaule dels Principats probablement va eixir del convent de la Consolació de Xàtiva en els mesos posteriors al 14 d’abril de 1931, quan en proclamar-se la II República Espanyola les monges van decidir dipositar el seu patrimoni artístic i els elements de valor del convent en algunes cases dels terratinents dels pobles de la rodalia que eren de confiança, tot amb l’autorització prèvia de l’arquebisbat. Així doncs, en juliol de 1936, durant l’assalt al convent, les obres de valor es trobaven a quilòmetres dels murs del cenobi, amagades en domicilis privats.

Que el retaule no siga del denominat «Mestre d’Alzira» i siga d’Onofre Falcó no li resta a l’obra ni interès ni mèrit. El pintor compta fins i tot amb una monografia publicada. Així i tot, Onofre Falcó i la seua producció continuen encara a l’ombra de l’oblit —l’oblit, sempre interessat, sempre injust, sempre ignorant—. En realitat a penes es coneix ni el pintor ni l’obra, de manera que hi ha molta feina a fer per delimitar amb seny la producció de l’artista. El corpus d’obres atribuïdes és encara incoherent i caldrà que els historiadors de l’Art ens posem a la tasca. 

Pensem que el retaule dels Principats seria una obra uns deu anys anterior al retaule del Calvari d’Estivella (1538), en el qual la qualitat de la pinzellada de l’autor hauria augmentat considerablement. El sant Joan evangelista seria una evolució dels àngels de Xàtiva. Les taules del banc del retaule d’Estivella ofereixen paral·lelismes directes amb alguns personatges dels Principats que des del nostre punt de vista són incontestables. És per això que hem elaborat un conjunt d’imatges paral·leles que permet adonar-se’n, amb un colp d’ull, que l’autoria és la mateixa.

Christie’s subhastà fa uns anys dues taules dedicades a Sant Mamés de Cesarea i Sant Joan Baptista, avui en col·lecció privada, que també es troben molt pròximes a l’estil i la cronologia de la taula dels Principats. La de Sant Mamés s’assembla especialment al personatge principal del grup masculí inferior, a l’esquerra. Hi trobem el mateix rostre i idèntic coll de camisa acabat en dos pics pronunciats. Les muscleres i el calcer també són similars.

Una altra obra a considerar, posterior als Principats, seria el retaule del Crist de la Bona Mort situat en una capella de la girola de la Seu de València. L’escultura del Crist té de fons una taula de Calvari de molta qualitat artística que ha rebut atribucions dispars però que considerem que pertany a la producció més excelsa d’Onofre Falcó, paral·lela al retaule adés esmentat d’Estivella. En aquest Calvari de València les figures de les Maries tenen paral·lelismes amb alguns personatges femenins del retaule dels Principats. El mateix s’esdevé amb Sant Joan Evangelista, que és un model més evolucionat dels àngels custodis dels Principats. Finalment, el Museu de la Seu de Sogorb conserva la taula del Camí del Calvari, obra que igualment pertany a la producció d’Onofre Falcó.

És evident que el retaule dels Principats és un una obra més arcaica en la producció del pintor que els retaules d’Estivella, València o Sogorb. Tot plegat, aquest conjunt d’obres d’Onofre Falcó, amb els Principats, ens referma en una autoria comuna que en l’estat actual de la historiografia cal assignar al pintor Onofre Falcó.

Cal recordar que el retaule dels Principats tenia un banc inferior amb diverses escenes que encara va veure de lluny i va descriure l’historiador Elies Tormo. Si la taula principal, molt més gran, va poder salvar-se, és d’allò més possible que aquesta predel·la desapareguda haja sobreviscut en alguna col·lecció particular i algun dia puga trobar-se feliçment entre les obres recobrades de l’art valencià.

 

BIBLIOGRAFIA

-Cebrián i Molina, Josep Lluís; Navarro i Buenaventura, Beatriu: “Pintura del segle XVI a Xàtiva: Miquel Esteve, Martí Torner, Mestre d’Alzira, Gaspar Requena”. Pintura i patrimoni històric a Xàtiva. Actes de les VII Jornades d’Art i Història. Ulleye, 2016. Especialment pàg. 165 i ss.

-Cebrián i Molina, Josep Lluís; Navarro i Buenaventura, Beatriu: Pintura sobre taula a Xàtiva, segles XIV-XVI. Ulleye, 2017.

-Cebrián i Molina, Josep Lluís: “De retaules perduts, documentació i algunes taules soltes (segles XV i XVI)”. La pintura valenciana del renacimiento en tiempos convulsos. El impacto de las Germanías. Albert Ferrer Orts coord. Sílex Universidad, 2021.

- Cebrián i Molina, Josep Lluís: “Onofre Falcó i el retaule dels Principats de Xàtiva”. [en línia] http://artpatrimoni.blogspot.com/2022/09/onofre-falco-i-el-retaule-dels.html [12-9-2022]

- Gómez, Sergio: “La autoría del retaule dels Principats de Xàtiva agranda la figura de Onofre Falcó.” Levante – el Mercantil Valenciano, 16-9-2022, p. 24 ed. comarcal.

- Gómez-Ferrer, Mercedes. “Los Falcó, una familia de pintores en la valència del siglo XVI”. Locus amoenus, núm. 11, 2011-2012.

- Hernández Guardiola, Lorenzo: “Onofre Falcó, un misterioso pintor en la Valencia del siglo XVI”. Pintura dels segles XV i XVI a la Corona d’Aragó. Actes de les II Jornades d’Art. Xàtiva, 2010.

- Hernández Guardiola, Lorenzo; Gómez Arribas, Antonio: Biografía y catálogo razonado del pintor valenciano Onofre Falcó. Antonio Gómez editor, 2018.

- Tormo, Elías: Las tablas de las iglesias de Játiva. Edició facsímil. Ulleye, 2007.

Poderu descarregar l'article en PDF amb il·lustracions ací: El pintor Onofre Falcó i el retaule dels Principats