dimecres, 31 d’agost de 2022

El plafó de Sant Blai de Moixent

Ja podeu llegir el text complet de l'article publicat al llibre de festes de Moixent: El plafó de Sant Blai de Moixent, obra del pintor ceràmic Joan Bru (de Josep Lluís Cebrián i Beatriu Navarro)

 
 
Els carrers de Moixent són un veritable museu a l'aire lliure de plafons devocionals. Entre tots els plafons històrics destaca el de sant Blai al nucli antic. El conjunt de taulells es va obrar en aquell punt per tal d'enfilar carrer avall, facilitar la visió ascendent i poder presidir actes de culte popular al carrer...
 
Segueix en 
 


 

 

 

 

dimecres, 1 de setembre de 2021

Noves publicacions sobre taulelleria

Amb Josep Lluís Cebrián publiquem dos articles sobre taulelleria valenciana.

 1.- "Les devocions populars en la taulelleria valenciana: el cas de sant Antoni Abat". 

Revista d’etnologia de Catalunya, 45, 2020, p. 244-253.

 


 

Paraules clau: taulells, pintura ceràmica, plafons devocionals, iconografia, sant Antoni Abat.

Resum: Estudiem l’evolució de la devoció popular a partir de les representacions de sant Antoni Abat, advocació molt present i venerada. Els plafons ceràmics, instal·lats als carrers dels nostres pobles durant les centúries precedents, ens permeten resseguir els canvis produïts mitjançant l’anàlisi de les variacions iconogràfiques i de les diverses maneres de mostrar-ho. 

Text complet en pdf en:

https://raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/view/391165

També el trobareu en:

https://www.researchgate.net/profile/Beatriu-Navarro-I-Buenaventura 

https://independent.academia.edu/BeatriuNavarro 

 

2.- "Vicent Camarlenc, pintor ceràmic del segle XIX" 

 


 

Al mes d’agost de 2021 l'editorial Ulleye acaba de publicar el Llibre d'actes de les XII Jornades d'Art i Història celebrades l'any 2020.

Hi trobareu la nostra ponència "Vicent Camarlenc, pintor ceràmic del segle XIX" (p. 1-20), que comença així:

Fins fa 10 anys l’obra de Vicent Camarlenc era completament desconeguda en la historiografia ceràmica. El seu nom i ofici de pintor s’esmentava en un document de l’any 1806, en el qual avalava la sol·licitud d’un permís per a tallar llenya per als forns del fabricant Josep Fos de la ciutat de València, cosa que feia pensar que hi treballaria. En 1818 el trobàvem domiciliat al carrer dels Fornals número 18 de la mateixa ciutat. Anys més tard, en 1823, s’havia matriculat en l’Acadèmia de Sant Carles (sala de flors i ornats). Però ningú no havia identificat cap obra del pintor i res no se sabia de la seua producció.

Aquest oblit es va trencar de sobte quan en l’any 2010 José Vicente Marés, aleshores company nostre de feina en la Biblioteca d’Humanitats de la Universitat de València, ens va mostrar un parell de fotografies realitzades en 1991 de dos plafons devocionals que aleshores es conservaven obrats en l’interior d’una casa de Xelva. La fragmentació d’alguns taulells indicava que no es trobaven al lloc original. Les advocacions feien sospitar que possiblement provenien del desamortitzat convent franciscà de la població.

[...]

 

dimarts, 22 de juny de 2021

Llibre Taulelleria de Montesa

 

Tenim nova publicació (amb Josep Lluís Cebrián):

Taulelleria de Montesa (segles XV-XX). Montesa, Ajuntament de Montesa, 2021. ISBN: 978-84-09-30373-1


Montesa ha passat a la Història, sobre tot, per allotjar al Castell la seu de l’orde militar i religiosa medieval que du el seu nom: Santa Maria de Montesa i Sant Jordi d’Alfama.  Encara conserva monuments insignes i atresora un Patrimoni Artístic ric i singular. I no sols pel que fa a l’arquitectura (el castell i les muralles, les cases del nucli antic, la Casa de la Vila, l’església, les ermites...; tot acompanyat del paisatge rural que l’envolta), sinó també d’un fabulós conjunt de retaules, pintures, escultures i orfebreria que proporciona a Montesa la condició de museu excepcional en el panorama de la Història de l’Art valencià.

Potser entre aquesta riquesa patrimonial i artística la taulelleria històrica i contemporània ha passat quasi desapercebuda. Però la taulelleria montesina estigué al més alt nivell de cada segle, especialment pel que fa a la decoració de les instal·lacions del castell i l’església parroquial, com els paviments i sòcols. El mateix podem dir dels plafons devocionals del segle XVIII o fins i tot els dels segle XX, època en la qual comptem amb les firmes més solvents de la taulelleria valenciana del moment.

El llibre Taulelleria de Montesa (segles XV-XX), cataloga i estudia aquest patrimoni ceràmic de la vila: els plafons devocionals, les estacions del viacrucis del Calvari, les làpides funeràries que conserva el cementeri, els taulells de mostra i la retolació urbana. El catàleg ceràmic montesí va precedit per una introducció a la taulelleria valenciana amb referència especial a les obres conservades a Montesa. Amb aquesta publicació de l’Ajuntament sobre el conjunt tauleller de la vila enriquim l’estudi d’aquesta part important del Patrimoni Artístic local que passa a consolidar-se en la bibliografia especialitzada. 

Podeu veure les primeres pàgines del llibre en

Academia.edu:https://independent.academia.edu/BeatriuNavarro

Researchgate.net:https://www.researchgate.net/profile/Beatriu-Navarro-I-Buenaventura