Una Adoració dels pastors de Nicolau Borràs inèdita en el comerç

Nicolau  Borràs. Adoració dels pastors. En el comerç. Fot. Hampel

 

La casa Hampel de Munich (Fine art auctions Munich) ha tret a subhasta el passat mes de març una Adoració dels pastors atribuïda a un pintor venecià del segle XVII seguidor del taller dels Bassano (lot 840, 26 de març de 2026).

En realitat es tracta d'una pintura de Nicolau Borràs Falcó (1530-1610), el pintor de Cocentaina, que fou deixeble de Joan de Joanes i perllongà el seu estil durant tot el segle XVI.

La taula de l'adoració amida 80 x 63 cm, amb la qual cosa pensem que formaria part d'algun petit retaule desmuntat, encara que podria haver estat retallada. L'escena transcorre dins d'un estable en ruïnes amb porta i finestra ovalada de carreus i sostre de fusta. Maria, de genolls i perfil, nostra el Xiquet sobre el pessebre i Josep se situa darrere. A l'altra part, els pastors, un d'ells quasi d'esquenes, admiren Jesús. És una composició completament simètrica que deixa veure al fons els pastors sorpresos per l'aparició de l'àngel que els anuncia el naixement. Porta a les mans el característic filacteri amb el passatge de Lluc 2,14 Gloria in excelsis Deo et in terra pax…

Aquesta composició l'ha feta servir Borràs en altres ocasions. De fet, l'ha  repetit amb mínimes variacions sense contemplacions. És quasi idèntica a la taula de la capella de la Comunió de l'església de Cocentaina (215 x 165 cm) datada ver 1570. També és com la que hi hagué en un dels racons del claustre del convent de Sant Jeroni de Cotalba (256 x 180 cm), actualment dipositada al monestir del Puig, amb una cronologia semblant a l'anterior. Igualment en trobem una altra semblant en col·lecció particular. Finalment, esmentem l'Adoració del retaule del Roser de l'església del Col·legi de Sant Domènec d'Oriola de 1574 amb diferències més notables.

 

Nicolau Borràs. Adoració de Cocentaina

 

Per saber-ne més:

- Hampel, lot 840, març de 2026 (punxa)

- Hernández Guardiola, Lorenzo (comissari): Nicolás Borrás (1530-1610). Un pintor valenciano del Renacimiento. València, Generalitat, 2010.

 

El retaule de Sant Miquel i Santa Magdalena del Mestre de Xàtiva i una predel·la del Mestre d'Altura

Entre les pintures sobre taula del segle XV que trobem al Mu­seu de la Seu de Xàtiva destaca un petit retaule atribuït a l’anomenat Mestre de Xàtiva i dedicat a Sant Miquel i Santa Magdalena (fig. 1). “Mestre de Xàtiva” és una denominació historiogràfica de laboratori que supleix la desconeixença so­bre la identitat real del veritable autor de l’obra. Durant els darrers dos terços del segle XX aquest retaule de petites di­mensions (230 x 122 cm aprox.) estigué en una capella late­ral de l’església de Sant Feliu. En aquell temps anava acom­panyat d’una predel·la de quatre escenes d’autoria i cronolo­gia distintes. Fins i tot la decoració daurada que corona la taula del Calvari i la que corona els quatre sants sedents de la predel·la són molt diferents. El conjunt del retaule i la pre­del·la esmentats va formar part durant el segle XX d’un parell de collages pictòrics de taules dels segles XV i XVI que res no tenien a veure...

Podeu llegir-lo complet ací: https://www.researchgate.net/publication/350975005 

Article publicat en Actes de les VII Jornades d'Art i Història, 2016 

Vicent Macip aprenent del Mestre de Xàtiva: El retaule de Santa Anna de Cocentaina

Article publicat en Alberri: Quaderns d'investigació del Centre d'Estudis Contestans, 26, 2016, 171-187.

En la part alta de l'antiga plaça del Mercat de Cocentaina, dalt de la font, molt prop de la peixateria vella i del palau comtal dels Corella, hi havia una capella medieval dedicada a Santa Anna. Aquest edifici fou enderrocat en el segle X X . A meitat del X I X la capella es feia servir com a escola i teatre (Madoz, 1847: 553), dades que reiteren Figueras Pacheco als anys 20 del segle X X (s/d: 754) i Candelas Argilés (1997: 144-145). L a funció docent allotjada a l'antic temple de Santa Anna corria a càrrec dels franciscans de Cocentaina i serien ells, segurament, els que traslladarien en el segle X I X el vell retaule al convent veí de les clarisses, la branca femenina de l'orde franciscana, en la clausura del qual s'ha conservat fins avui [fig. 1].
A començament del segle X X González Simancas (1907: 314-315) va localitzar el retaule a la sala de treball de les monges, el va dibuixar i el descrigué, fent menció de l'escut nobiliari de la polsera, dels taulells pintats al paviment i de la iconografia dels sants....

Segui llegint en https://www.academia.edu/49610198

 

El pintor Onofre Falcó i el retaule dels Principats

 

Article publicat enActes de les XIV Jornades d’Art i Història, Xàtiva, 2022. Ulleye, 2023, pàg. 369-377.

El retaule dels Principats del Convent de la Consolació de Xàtiva es creia desaparegut fins que el localitzarem en una col·lecció particular. Fou gracies a la descripció que féu Elies Tormo vers 1912 i a una fotografia en blanc i negre publicada als anys 80 del segle XX.

L'obra havia estat atribuïda al Mestre d'Alzira (Gaspar Godos), però en veure la pintura directament ens adonarem que es tractava d'una taula pintada per Onofre Falcó (fill de Nicolau Falcó) al segle XVI.

Llegiu-lo ací: El pintor Onofre Falcíó i el retaule dels Principats