Josep Lluís Cebrián i Molina / Beatriu Navarro i Buenaventura
Al número 10 de la plaça de l’Església trobem
aquest plafó que atribuïm al Mestre de Santa Anna. Es tracta d’un pintor
ceràmic que no s’ha pogut identificar el nom perquè encara no ha aparegut cap
obra signada. Molt prop, doblant el cantó, al carrer de Sant Josep, hi ha un
altre plafó seu: la Sagrada Família a la fusteria (4 x 3, inferior partits). A
la Costera trobem, de la mateixa mà, un Sant Rafael a l’Alcúdia de Crespins (3
x 3, lateral dret partits) i una Santa Anna a Xàtiva (4 x 3). A Canals hi havia
una Puríssima (4 x 3) datada l’any 1865, recentment desapareguda.
El Mestre de Santa Anna (ac. 1865-1880) es
caracteritza pels rostres amb ulls grans i ametlats i el to bronzejat de la
pell. El pintor té dos registres: quan pinta plafons devocionals, com en aquest
cas, reprèn la tradició de la pintura ceràmica de la segona meitat del segle
XVIII; però, en canvi, quan treballa altres formats, com socolades amb temes
costumistes o grans panells, el tractament és més pictoricista i de concepció
general més moderna, com és el cas del Baptisme de Crist de Quart de Poblet,
obsequi del fabricant Onofre Valldecabres i Sanmartín a aquella església
parroquial en 1880. Pel que fa als plafons devocionals urbans, el pintor
simplifica l’estil, abandona les pretensions acadèmiques i s’acosta a les
preferències estètiques de la religiositat popular.
La devoció de la Mare de Déu dels Desemparats és
una de les més abundants entre la producció dels pintors ceràmics valencians.
El Mestre va pintar al llarg de la seua vida aquesta imatge mariana en plafons
de diversos formats. Trobem, per exemple, els plafons més menuts de Carlet i
Barcelona. En el segon cas, adoptà un format de 2 x 2, idèntic als que es feia
servir en la majoria de les estacions de calvari. El plafó de Barcelona es
troba a les portes d’un comerç, en un carrer proper a la Seu, on fins fa uns
anys podíem trobar nombrosos antiquaris. I possiblement aquesta és la raó de la
presència d’aquest plafó de la Geperudeta a la capital de Catalunya. Tornem a
trobar l’advocació a Benissanó o en l’interior d’una casa d’Alcoi, i en
l’interior d’una casa de l’Alqueria de la Comtessa. De totes aquestes obres del
pintor, possiblement el plafó de Moixent és la versió més aconseguida. La
fornícula quadrada, original del segle XIX, encara conserva el braç articulat de
ferro que sostenia el fanal d’oli que a les nits il·luminava la imatge.
PER SABER-NE MÉS:
- Taulelleria
devocional d’Alcoi (segles XVIII i XIX). 2019.
- “La pintura
ceràmica devocional vuitcentista a les comarques alacantines”. Canelobre, hivern 2014.
- Pintura ceràmica
a Xàtiva. Plafons devocionals, làpides funeràries i taulells de mostra dels
segles XVIII i XIX. 2009.
- Els santets de
Canals. Capelletes i plafons ceràmics de devoció popular. 2000.
Text publicat al llibre de festes de Moixent del 2023. Podeu descarregar el pdf en https://www.academia.edu/113467193 on trobareu més imatges.
