Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XVIII. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XVIII. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de setembre del 2021

Noves publicacions sobre taulelleria

Amb Josep Lluís Cebrián publiquem dos articles sobre taulelleria valenciana.

 1.- "Les devocions populars en la taulelleria valenciana: el cas de sant Antoni Abat". 

Revista d’etnologia de Catalunya, 45, 2020, p. 244-253.

 


 

Paraules clau: taulells, pintura ceràmica, plafons devocionals, iconografia, sant Antoni Abat.

Resum: Estudiem l’evolució de la devoció popular a partir de les representacions de sant Antoni Abat, advocació molt present i venerada. Els plafons ceràmics, instal·lats als carrers dels nostres pobles durant les centúries precedents, ens permeten resseguir els canvis produïts mitjançant l’anàlisi de les variacions iconogràfiques i de les diverses maneres de mostrar-ho. 

Text complet en pdf en:

https://raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/view/391165

També el trobareu en:

https://www.researchgate.net/profile/Beatriu-Navarro-I-Buenaventura 

https://independent.academia.edu/BeatriuNavarro 

 

2.- "Vicent Camarlenc, pintor ceràmic del segle XIX" 

 


 

Al mes d’agost de 2021 l'editorial Ulleye acaba de publicar el Llibre d'actes de les XII Jornades d'Art i Història celebrades l'any 2020.

Hi trobareu la nostra ponència "Vicent Camarlenc, pintor ceràmic del segle XIX" (p. 1-20), que comença així:

Fins fa 10 anys l’obra de Vicent Camarlenc era completament desconeguda en la historiografia ceràmica. El seu nom i ofici de pintor s’esmentava en un document de l’any 1806, en el qual avalava la sol·licitud d’un permís per a tallar llenya per als forns del fabricant Josep Fos de la ciutat de València, cosa que feia pensar que hi treballaria. En 1818 el trobàvem domiciliat al carrer dels Fornals número 18 de la mateixa ciutat. Anys més tard, en 1823, s’havia matriculat en l’Acadèmia de Sant Carles (sala de flors i ornats). Però ningú no havia identificat cap obra del pintor i res no se sabia de la seua producció.

Aquest oblit es va trencar de sobte quan en l’any 2010 José Vicente Marés, aleshores company nostre de feina en la Biblioteca d’Humanitats de la Universitat de València, ens va mostrar un parell de fotografies realitzades en 1991 de dos plafons devocionals que aleshores es conservaven obrats en l’interior d’una casa de Xelva. La fragmentació d’alguns taulells indicava que no es trobaven al lloc original. Les advocacions feien sospitar que possiblement provenien del desamortitzat convent franciscà de la població.

[...]

 

dissabte, 3 d’abril del 2021

Sobre retolació ceràmica urbana

València

Sobre aquest tema publicàrem (amb J. Ll. Cebrián) un article titulat "Retolació ceràmica urbana dels segles XVIII i XIX: les fàbriques de València". Podeu llegir-lo complet i descarregar-vos el pdf a Scripta: Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, núm. 15, 2020:

https://ojs.uv.es/index.php/scripta/article/view/17303/15530

i també a Academia.edu:

https://www.academia.edu/43315789


Sogorb

Resum: Les ciutats començaren a retolar amb taulells els noms dels carrers i dels edificis públics, i a numerar les cases, en compliment de la Cèdula reial de 1769 promulgada per Carles III. En aquest article estudiem l’evolució de la retolació urbana al llarg dels segles XVIII i XIX. A partir de diversos casos documentats –Xàtiva, Sogorb, València, Ciutat de Mallorca– i dels taulells i plaques ceràmiques conservats, analitzem aquesta vessant de la taulelleria valenciana.

 

Planes