dilluns, 13 d’abril del 2020

Sobre làpides funeràries i un paviment de taulells


Enguany han eixit dos articles sobre taulelleria valenciana publicats en les revistes Recerques del Museu d’Alcoi i Aguaits, corresponents al 2019.


1.- Beatriu Navarro i Buenaventura ; Josep Lluís Cebrián i Molina: “La memòria ceràmica més enllà de la mort. Plafons de taulells i plaques funeràries dels segles XVIII i XIX”. Recerques del Museu d’Alcoi, núm. 28, 2019, pàg. 167-186.

Recerques del Museu d'Alcoi, 28, 2019



Resum: Estudiem un conjunt de plaques i làpides funeràries de taulells elaborades a les fàbriques valencianes durant els segles XVIII i XIX. Es localitzen als cementeris i esglésies de diverses poblacions o es conserven en museus. Alguns dels artistes més destacats del moment (Joan Bru, Josep Sanchis, Joan Ortiz, Miquel Mollà o Francesc Dasí) pintaren composicions funeràries excel·lents que encara es conserven.
 
Paraules clau: taulell; pintura ceràmica; art funerari; segle XVIII; segle XIX


Pintor de la Conquesta. Museu Arqueològic de Xàbia



Ho podeu descarregar i llegir des de raco.cat: https://www.raco.cat/index.php/RecerquesMuseuAlcoi/article/view/363675

O des d’academica.edu: https://www.academia.edu/41953400



2.- Navarro i Buenaventura, Beatriu; Cebrián i Molina, Josep Lluís: “Francesc de Paula Bou, autor del paviment de taulells del Museu Etnològic de Dénia”. Aguaits. Revista d’Investigació i Assaig, núm. 40, 2019, pàg.123-133.

Aguaits, 40, 2019



Resum: Estudiem el paviment de taulells del Museu Etnològic de Dénia. Es tracta d’una tipologia de la taulelleria valenciana que gaudí d’un èxit notable durant els segles XVIII i XIX, i que es perllongà fins els primers anys del XX. El pis denier pertany a aquest últim període i l’atribuïm, a partir de l’anàlisi de diverses obres, a Francesc de Paula Bou, pintor relacionat amb la fàbrica de Valldecabres de Quart de Poblet.

Paraules clau: pintura ceràmica, taulells, paviment, Dénia, Quart de Poblet, Francesc de Paula Bou, Valldecabres.

 
F. Bou. Museu Etnològic de Dénia

Si és del vostre interés, podeu consultar el web de l’Institut d’Estudis de la Marina Alta:http://www.iecma.net/compreu-on-line/

 

dissabte, 18 de maig del 2019

Taulelleria devocional d’Alcoi (segles XVIII i XIX)



Coberta de Taulelleria devocional d'Alcoi

Acabe de publicar el llibre “Taulelleria devocional d’Alcoi” en companyia dels historiadors Josep Lluís Cebrián i Josep Maria Segura. Es tracta d’un estudi sobre els plafons dels segles XVIII i XIX de la ciutat en paral·lel amb el conjunt de la taulelleria valenciana d‘aquella època. S’analitzen obres situades a la via pública, en interiors, als masos, moltes d’elles en parador desconegut i algunes destruïdes. El llibre conté també nombroses fotografies d’obres d’altres poblacions que es relacionen directament amb les alcoianes.


Ha estat editat per l’Ajuntament d’Alcoi  amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport. 2019. ISBN 978-84-16186-22-8. 320 pàg.



Índex

1. Introducció, 11

Josep Maria Segura i Martí

2. Els plafons ceràmics devocionals i les fornícules, 17

Josep Maria Segura i Martí

3. Localització dels plafons ceràmics, 21

Josep Maria Segura i Martí

4. Conservació dels taulells, 27

Josep Maria Segura i Martí

5. Testimonis de la religiositat popular als carrers d’Alcoi, 35

Les pintures dels sants a l’Alcoi del segle XVII

La instal·lació de plafons ceràmics devocionals als segles XIX i XX

Josep Maria Segura i Martí

6. Ceràmiques, patronatges i devocions populars a Alcoi, 45

Josep Maria Segura i Martí

7. Pintors dels segles XVIII i XIX, 49

Beatriu Navarro i Buenaventura – Josep Lluís Cebrián i Molina

8. Catàleg d’obres, 73

Beatriu Navarro i Buenaventura – Josep Lluís Cebrián i Molina – Josep Maria Segura i Martí

9. Bibliografia, 313

Pàgines 48-49

Pàgines 150-151
Pàgines 80-81

Presentació el 17 d'abril de 2019 a l'IVAM CADA Alcoi

dilluns, 25 de març del 2019

Catifes d'estiu: paviments de taulells del segle XIX

Pàgines de l'article, revista EWali


El 21 de març es presentà a Alcoi el primer número de la revista EWali: Revista de investigación antropológica, histórica, cultural y social en el entorno Mediterráneo (en paper i en versió digital). Està editada per l'Associació Sant Jordi d'Alcoi i per la Universitat Miguel Hernández d'Elx.

Hi col·laborem amb un article sobre taulelleria titulat "Catifes d'estiu: paviments de taulells del segle XIX".
Podeu descarregar o llegir en línia el pdf: https://www.academia.edu/38627568
També teniu el pdf de la publicació completa en http://www.asjordi.org/upload/files/noticias/eWali-final_v1-2_compressed.pdf

dimarts, 12 de febrer del 2019

El Jesuset del Miracle en la taulelleria devocional dels segles XVIII i XIX


Beatriu Navarro i Buenaventura
Josep Lluís Cebrián i Molina
Josep Maria Segura i Martí


La ciutat d’Alcoi conserva tres obres ceràmiques amb la representació del Jesuset del Miracle. Es tracta de dos plafons i un taulell, aquest últim inèdit, amb una cronologia que comprén els segles xviii i xix, època de màxim esplendor de la taulelleria valenciana. Les peces tenen dimensions i formats diferents, i mostren les particularitats estilístiques del moment en què foren elaborades, a més dels trets artístics propis del pintor ceràmic que la realitzà. Totes, però, presenten els elements iconogràfics característiques que defineixen i identifiquen aquesta advocació singular alcoiana, els quals s’han mantingut sense variacions al llarg del temps des que va sorgir al segle xvi.



1. Plafó de l’església del Sant Sepulcre
Està situat en la via pública, en la portada de l’església, al carrer de Sant Blai.D’autor desconegut, fou elaborat a les fàbriques de la ciutat de València al voltant de l’any 1760. Es compon de 12 taulells de 21 cm de costat cadascun, amb unes dimensions totals de 84 x 63 cm. El conjunt està bastant malmès. La majoria dels taulells estan fragmentats o amb llesques a les vores perquè segurament en algun moment es va desmuntar.
Al plafó es reprodueix la imatge escultòrica, vestida i coronada, del Xiquet Jesús del Miracle que es venera en l’església del Sant Sepulcre. Se situa en un altar sumptuós d’estil rococó adornat amb rocalls i dues floreres laterals. La figura es representa inclinada en actitud d’assenyalar el lloc on el lladre havia amagat les formes furtades de la parròquia de Santa Maria, mentre que al primer terme veiem el viril i la garba de llenya que l’ocultava, atributs iconogràfics de l’advocació. La part superior de l’altar es remata amb l’hòstia radiant amb l’anagrama IHS, i als peus dos àngels flanquegen una cartel·la on es llegeix: Imagen del Niño Jesus/ del milagro Venerado en el / conto. del Sto. Sepulcro de religiosas / Agustinas descalzas de la Villa/ de Alcoy.
És un dels plafons més antics d’Alcoi, datable com hem dit vers 1760. Potser l’encàrrec de l’obra està relacionat amb la celebració en 1768 del segon centenari del fet miraculós que se li atribuí a l’escultura. Com es pot observar, una de les característiques de la producció d’aquesta època és l’escassa varietat de colors i l’ús del blau per a pintar les carnacions.
Al vestíbul del convent de clausura de les agustines es localitza un altre plafó del Jesuset, però bastant modern, del segle xx. Té la particularitat iconogràfica de substituir el viril per un calze amb la forma. 



2. Plafó amb la Mare de Déu del Pilar i ànimes del Purgatori
Es conserva al Museu Arqueològic Municipal Camilo Visedo Moltó des de la demolició de l’edifici on se situava l’any 1975. Fou elaborat a les fàbriques de la ciutat de València en 1826. La pintura ceràmica és una obra d’autor menor, però molt expressiu, que de moment no ha estat identificat. Es compon de 12 taulells de 21,6 cm de costat cadascun, amb unes dimensions totals de 82,5 x 61,8 cm. Ha estat restaurat l’any 2011.
L’emplaçament original era el Carrer del Tossal (antic carrer de Jesús) on estava acompanyat d’una placa que indicava que es va obrar el 9 de juny de 1826, raó per la qual es pot datar el plafó amb exactitud.
A diferència del plafó anterior, l’altar està bastit amb elements arquitectònics classicistes propis del segle xix: un arc de mig punt sobre dues columnes amb capitells, tot amb jaspis que imiten marbre. La túnica del Jesuset també ha canviat, ara amb un estampat més sobri tant pel color com pels motius. En general, la policromia resulta equilibrada, destacant el marró, verd i blau de tonalitats suaus. El que es manté fix són els atributs de la seua iconografia. Així, veiem el feix de llenya i la custòdia situats als peus de la imatge i la forma radiat amb l’anagrama JHS a la part superior. També, la postura inclinada del Xiquet en actitud d’indicar el lloc on estaven les hòsties.
L’advocació del plafó és triple. A més del Jesuset protagonista, que centra la composició, als costats es representen les Ànimes del Purgatori i una imatge de la Mare de Déu del Pilar amb la ciutat de Saragossa al fons. La inclusió de la Verge es podria explicar per la proximitat del carrer de Jesús a les fàbriques que se situen pròximes al riu Molinar, edificis industrials que molt sovint han estat presidits per plafons o taulells representant aquesta advocació mariana, titular d’una antiga ermita que es localitza al curs alt del riu.

3. Taulell
Situat en la façana delSaltet de Don Simon (partida Salterres), formà part de l’àmbit i la devoció privada del propietari de l’immoble que la va obrar. És una obra datable vers 1870 elaborada a les fàbriques de València o de Quart de Poblet. El taulell té unes dimensions de 20,2 x 20,2 cm.
La imatge miraculosa es mostra sobre una peanya en un exterior amb el cel nuvolat. En aquest cas no apareix resguardada dins d’un altar, potser degut a l’escassa superfície que el taulell proporciona per a la pintura. Inclina el cos per a senyalar la garba de llenya que ocultava les formes amb el viril, i al davantal que vesteix veiem l’anagrama radiant JHS.Ací trobem l’addició de la vara de lliris que porta a la mà. La túnica és diferent a les anteriors: morada amb brodat a base d’escaires. Deu tractar-se d’una de les diverses vestidures de les que disposava l’escultura, segons els gust de la segona meitat del segle xix.
Es tracta d’un taulell inèdit que presenta clarament els trets pictòrics i estilístics del pintor conegut com “Mestre de Santa Anna”, autor de l’obra. És un pintor de nom desconegut però de característiques ben definides, que treballa entre almenys 1865 i 1880, destacant sobretot pels rostres de grans ulls ametlats, pel to bronzejat deles pells dels personatges i pel dibuix compacte. A Alcoi es conserven altres obres del pintor, com els plafons de Sant Josep, Santa Anna, la Mare de Déu dels Desemparats o la Mare de Déu del Pilar, tots en interiors o col·leccions particulars.

Per saber-ne més
Cebrián i Molina, J. Ll., Navarro i Buenaventura, B. (2014): Francesc Dasí i la taulelleria valenciana del segle xix, Xàtiva, Ulleye. 
Segura Martí, J. M. (1990): Catálogo de paneles cerámicos devocionales de L'Alcoià-El Comtat. Alacant, Institut de Cultura Juan Gil-Albert. 
Segura Martí, J. M. (2006): “La col·lecció de plafons ceràmics devocionals del Museu arqueològic municipal Camil Visedo Moltó d’Alcoi”. Recerques del Museu d’Alcoi, 15, 103-136. 
Segura Martí, J. M. (2011): “Jesuset del Miracle, Mare de Déu del Pilar i Ànimes del Purgatori”, en Llum de les Imatges:Camins d’art: Alcoi 2011. València, Generalitat, 638-639.
  
Text publicat en 450 Aniversario del Jesuset del Miracle. Suplement de El Nostre Ciutat, Alcoi, Febrer de 2019, pàg. 23-25.