Els plafons, d’autor desconegut i de finals del segle XIX, formats per 5 x 4 taulells, estaven obras a la façana de la casa núm. 3 del carrer Bonifaci Ferrer d’Alfara del Patriarca. Ara formen part de la Col·lecció de l’Ajuntament.
 |
| Sant Joan Baptista. Després de la restauració |
Sant Joan (Baptisme de
Jesús). Escena al Jordà en el moment que s’obrí el cel i l’Esperit Sant es posà
sobre el cap de Jesús. Sant Joan, com és habitual en la iconografia, vesteix
amb pell de camell i porta nugat a la creu un filacteri on llegim ECCE AGNUS
DEI QUITOLIS PECATA MUNDI (Ecce Agnus Dei qui tollis peccata mundi), text de la
missa basat en l’Evangeli de Joan (1:29): Heus ací l’anyell de Déu que lleva el
pecat del món.
 |
| Santa Rita de Càssia. Abans de la restauració |
Santa Rita de Càssia. Després
de patir maltractaments del seu marit, quan morí aquest, entra en l’orde de les
agustines per a dedicar-se a la contemplació de la vida de Crist. Per això se
la representa amb l’hàbit obscur de les agustines i amb una creu a les mans.
Del mateix pintor coneixem
plafons devocionals als carrers d’altres pobles. Citem només alguns exemples. A
l’Alcúdia de Crespins hi ha un sant Onofre al carrer del Sant Crist; a Alzira,
un sant Bernat d’Alzira al carrer de Santa Llúcia; a Castellfort, una Sagrada
Família al carrer de Sant Josep; a Torrent, un sant Francesc de Paula al carrer
de Batiste Mota; a Agres, un sant Antoni de Pàdua al carrer de la Puríssima; a
Vilamarxant, un sant Blai al carrer de Sant Blai; a Pego, un sant Evarist al
carrer de Vallet; a Xàtiva, un sant Antoni Abat als jardins del Palasiet;
i a Xirivella, un rellotge amb dos àngels al campanar de l’església parroquial.
En les obres esmentades
trobem característiques semblants. Com als plafons d’Alfara, quasi totes tenen
llistells que imiten marcs de fusta i inscripció inferior amb el nom del sant.
El pintor dibuixa i dóna color al mateix temps a base de pinzellades llargues
molt visibles de diferents tonalitats. En els paisatges li agraden els joncs i
els arbres frondosos, les copes dels quals estan fetes amb colps curts de
pinzell. En els interiors assenyala els taulells del pis per a donar
profunditat. Les anatomies solen ser bastant tosques, amb cossos de vegades
massa llargueruts, colls curts, esquenes amples i extremitats un tant fràgils.
Però el tret pel qual és
més fàcil reconèixer la mà del pintor és la manera que té de compondre les
cares dels personatges. Pinta unes faccions exageradament esquemàtiques. Amb
una línea negra resol les celles, les parpelles superiors i els llavis. Els
ulls són grans punts negres. El nas de forma rectangular no està pintat sinó
aconseguit en obscurir la carn del voltant, igual que els pòmuls estan
accentuats amb ombres triangulars. En realitat pinta sempre la mateixa figura
amb diferents vestidures i escenaris.
Davall del plafó d’Alzira
hi ha una inscripció que ens indica quan fou pintat: Santos Bernardo, Maria
y Gracia, hijos de Carlet, mártires de Alcira. Año 1892. Al rellotge de
Xirivella trobem el rétol II centenario de Na Sa de la
Salud. Año 1883. També el de Castellfort té una llegenda: San José. Día
1o agosto 1887. Açò ens permet datar amb seguretat els d’Alfara
i, per extensió, la producció del pintor.
Per altra part, i també
del mateix pintor, el Museu de Ceràmica de Manises conserva dos parells de
brancals procedents de la casa dels Huerta del carrer de Rafael Valls de
Manises. Uns tenen representats els Cors de Jesús i Maria (núm. inv. 3.034 i
3.035) i els altres dansarines i músics (núm. inv. 3.039 i 3.040). Maria
Huerta, filla de Ramon Huerta Sanchis propietari d’una de les fàbriques de
taulells de Manises, i el seu marit, Lúcio Gallego, continuador de la fàbrica,
habitaven aquesta casa, la qual fou construïda o reformada l’any 1883. Cap a
finals del segle XIX era costum entre els fabricants decorar les seues vivendes
amb producció pròpia, de manera que així evidenciaven la posició social al
temps que mostraven la seua activitat industrial. Fins i tot, alguns dels
taulells recuperats de la cuina tenen la marca HUERTA al dors.
El fet que el pintor, el
nom del qual desconeixem, treballe per als Huerta de Manises ens fa pensar que
segurament també les altres obres citades són creacions de la mateixa fàbrica.
A més, les dates dels taulells d’Alzira, Xirivella i Castellfort són pròximes
entre elles i coherents. Per tant, podem concloure que els plafons de santa
Rita de Càssia i de sant Joan Baptista foren produïts a la fàbrica Huerta de
Manises durant els últims anys del segle XIX.
Aquestes línies són un
extracte de l’article “Pintura ceràmica del segle XIX a Alfara”, publicat al llibre
de Festes de l’any 2008. Podeu llegir-lo sencer en academia.edu/4095274
 |
| Publicació de l'article en 2008 |
Per saber-ne més:
Cebrián
i Molina, J. Ll.; Navarro i Buenaventura, B.: Pintura ceràmica a Xàtiva: plafons
devocionals, làpides funeràries i taulells de mostra dels segles XVIII i XIX.
Xàtiva, Ajuntament, 2009. Especialment pàg. 83-87 i 179-184.
Navarro
i Buenaventura, B.: “La pintura
ceràmica d’Alfara del Patriarca”. Alfara
del Patriarca festes patronals 2009. Alfara del Patriarca, Ajuntament,
2009. pàg. 21-25. Disponible en academia.edu/4095094
Cebrián
i Molina, J. Ll.: “El plafó de Sant
Onofre Anacoreta de l’Alcúdia de Crespins”, agost de 2016. Disponible en
Academia.edu i en
http://artpatrimoni.blogspot.com.es/2016/08/el-plafo-de-sant-onofre-anacoreta-de.html
