El culte a les ànimes del Purgatori es propagà durant la Baixa Edat Mitjana i el segle XVI, fins que s’eclipsà a partir del XVII per qüestions teològiques, època en la qual es pintarien ja poques obres.
L’advocació recollia
diverses tradicions com les trenta misses de sant Gregori, les trenta-tres
misses de sant Amador, el llibre de l’Apocalipsi, la Llegenda Daurada, el De
Profundis, el Viatge al Purgatori (de R. de Perellós), etc.
La iconografia i
l’estructura compositiva estava ben definida, de manera que als retaules hi
havia poques variacions. A la part superior, Crist jutge mostrant les nafres en
senyal de triomf sobre la mort. Als peus de Crist, Maria i el Baptista. La
missa de sant Gregori amb el Baró de Dolors generalment centra la narració de
la taula principal. Sobre el templet on es fa la missa hi ha uns àngels que
presenten la creu i els atributs de la Passió. L’arcàngel sant Miquel apareix
pesant les ànimes amb la balança. A l’esquerra els àngels custodis trauen les
ànimes del Purgatori i dels Llimbs i les acompanyen per l’escala ascendent fins
al cel. De vegades són rebudes per Sant Pere. A la dreta del retaule es pinten
les calderes de l’Infern amb ànimes que representen els set pecats capitals.
Els dimonis empenten i arrastren les ànimes condemnades. També apareix al fons
Judes penjat.
 |
| 1. Vicent Macip. Judici amb St. Miquel (fot. Sotheby's) |
Aquests dies a Sotheby's de
Nova York s’ha presentat una taula de Vicent Macip que representa el Judici
Final amb Sant Miquel (fig.1). El format horitzontal de l’obra fa pensar que es
tracta segurament del banc d’un retaule d’Ànimes. Dels retaules coneguts de
Macip amb aquesta advocació, és potser un dels més moderns: els personatges no
porten aurèola, les anatomies són bastant musculades i modelades, hi ha pocs
elements anecdòtics.
Als retaules del Judici
Final pintats per Vicent Macip es pot resseguir l’evolució de l’estil pictòric
i de la fusteria. Coneixem el del MNAC (incomplet), el d’Onda (quasi sencer, a
excepció de dues taules de la polsera) (fig. 2 i 3), el de Cortes d’Arenós (hi
resta la taula principal i l’àtic), el de Quart de Poblet (desaparegut). Aquest
grup de retaules són de pastera i amb treball de fusteria i traceries gòtiques.
 | ||
| 2. Retaule d'Onda complet |
 |
| 3. Detall del banc del retaule d'Onda |
El retaule desaparegut de
Canet lo Roig és diferent, d’estructura renaixentista i ornamentat amb
candelieri classicistes. Dins d’aquest grup s’inclou la taula del museu del
Patriarca que A. Ferrer Orts atribuí al pintor l’any 2013 (era inèdit fins
aleshores), en el qual veié clarament la participació del fill Joan de Joanes,
i relacionà de manera directa amb el de Canet lo Roig.
