dijous, 8 de febrer del 2018

Vicent Macip i els retaules d’Ànimes


El culte a les ànimes del Purgatori es propagà durant la Baixa Edat Mitjana i el segle XVI, fins que s’eclipsà a partir del XVII per qüestions teològiques, època en la qual es pintarien ja poques obres.

L’advocació recollia diverses tradicions com les trenta misses de sant Gregori, les trenta-tres misses de sant Amador, el llibre de l’Apocalipsi, la Llegenda Daurada, el De Profundis, el Viatge al Purgatori (de R. de Perellós), etc.


La iconografia i l’estructura compositiva estava ben definida, de manera que als retaules hi havia poques variacions. A la part superior, Crist jutge mostrant les nafres en senyal de triomf sobre la mort. Als peus de Crist, Maria i el Baptista. La missa de sant Gregori amb el Baró de Dolors generalment centra la narració de la taula principal. Sobre el templet on es fa la missa hi ha uns àngels que presenten la creu i els atributs de la Passió. L’arcàngel sant Miquel apareix pesant les ànimes amb la balança. A l’esquerra els àngels custodis trauen les ànimes del Purgatori i dels Llimbs i les acompanyen per l’escala ascendent fins al cel. De vegades són rebudes per Sant Pere. A la dreta del retaule es pinten les calderes de l’Infern amb ànimes que representen els set pecats capitals. Els dimonis empenten i arrastren les ànimes condemnades. També apareix al fons Judes penjat.
 
1. Vicent Macip. Judici amb St. Miquel (fot. Sotheby's)

Aquests dies a Sotheby's de Nova York s’ha presentat una taula de Vicent Macip que representa el Judici Final amb Sant Miquel (fig.1). El format horitzontal de l’obra fa pensar que es tracta segurament del banc d’un retaule d’Ànimes. Dels retaules coneguts de Macip amb aquesta advocació, és potser un dels més moderns: els personatges no porten aurèola, les anatomies són bastant musculades i modelades, hi ha pocs elements anecdòtics.


Als retaules del Judici Final pintats per Vicent Macip es pot resseguir l’evolució de l’estil pictòric i de la fusteria. Coneixem el del MNAC (incomplet), el d’Onda (quasi sencer, a excepció de dues taules de la polsera) (fig. 2 i 3), el de Cortes d’Arenós (hi resta la taula principal i l’àtic), el de Quart de Poblet (desaparegut). Aquest grup de retaules són de pastera i amb treball de fusteria i traceries gòtiques.

2. Retaule d'Onda complet


3. Detall del banc del retaule d'Onda


El retaule desaparegut de Canet lo Roig és diferent, d’estructura renaixentista i ornamentat amb candelieri classicistes. Dins d’aquest grup s’inclou la taula del museu del Patriarca que A. Ferrer Orts atribuí al pintor l’any 2013 (era inèdit fins aleshores), en el qual veié clarament la participació del fill Joan de Joanes, i relacionà de manera directa amb el de Canet lo Roig.

La taula que ha aparegut recentment en el comerç és també, com hem dit, més moderna. És quasi idèntica a la predel·la del retaule de Canet lo Roig, que coneixem per fotografies antigues. Canvia només en la posició i postures d’alguns personatges. No sembla que formés part de cap dels retaules coneguts fins el moment, per tant hem de pensar en un nou retaule de Macip desballestat en algun moment indeterminat.