El retaule de Sant Miquel i Santa Magdalena del Mestre de Xàtiva i una predel·la del Mestre d'Altura

Entre les pintures sobre taula del segle XV que trobem al Mu­seu de la Seu de Xàtiva destaca un petit retaule atribuït a l’anomenat Mestre de Xàtiva i dedicat a Sant Miquel i Santa Magdalena (fig. 1). “Mestre de Xàtiva” és una denominació historiogràfica de laboratori que supleix la desconeixença so­bre la identitat real del veritable autor de l’obra. Durant els darrers dos terços del segle XX aquest retaule de petites di­mensions (230 x 122 cm aprox.) estigué en una capella late­ral de l’església de Sant Feliu. En aquell temps anava acom­panyat d’una predel·la de quatre escenes d’autoria i cronolo­gia distintes. Fins i tot la decoració daurada que corona la taula del Calvari i la que corona els quatre sants sedents de la predel·la són molt diferents. El conjunt del retaule i la pre­del·la esmentats va formar part durant el segle XX d’un parell de collages pictòrics de taules dels segles XV i XVI que res no tenien a veure...

Podeu llegir-lo complet ací: https://www.researchgate.net/publication/350975005 

Article publicat en Actes de les VII Jornades d'Art i Història, 2016 

Vicent Macip aprenent del Mestre de Xàtiva: El retaule de Santa Anna de Cocentaina

Article publicat en Alberri: Quaderns d'investigació del Centre d'Estudis Contestans, 26, 2016, 171-187.

En la part alta de l'antiga plaça del Mercat de Cocentaina, dalt de la font, molt prop de la peixateria vella i del palau comtal dels Corella, hi havia una capella medieval dedicada a Santa Anna. Aquest edifici fou enderrocat en el segle X X . A meitat del X I X la capella es feia servir com a escola i teatre (Madoz, 1847: 553), dades que reiteren Figueras Pacheco als anys 20 del segle X X (s/d: 754) i Candelas Argilés (1997: 144-145). L a funció docent allotjada a l'antic temple de Santa Anna corria a càrrec dels franciscans de Cocentaina i serien ells, segurament, els que traslladarien en el segle X I X el vell retaule al convent veí de les clarisses, la branca femenina de l'orde franciscana, en la clausura del qual s'ha conservat fins avui [fig. 1].
A començament del segle X X González Simancas (1907: 314-315) va localitzar el retaule a la sala de treball de les monges, el va dibuixar i el descrigué, fent menció de l'escut nobiliari de la polsera, dels taulells pintats al paviment i de la iconografia dels sants....

Segui llegint en https://www.academia.edu/49610198

 

El pintor Onofre Falcó i el retaule dels Principats

 

Article publicat enActes de les XIV Jornades d’Art i Història, Xàtiva, 2022. Ulleye, 2023, pàg. 369-377.

El retaule dels Principats del Convent de la Consolació de Xàtiva es creia desaparegut fins que el localitzarem en una col·lecció particular. Fou gracies a la descripció que féu Elies Tormo vers 1912 i a una fotografia en blanc i negre publicada als anys 80 del segle XX.

L'obra havia estat atribuïda al Mestre d'Alzira (Gaspar Godos), però en veure la pintura directament ens adonarem que es tractava d'una taula pintada per Onofre Falcó (fill de Nicolau Falcó) al segle XVI.

Llegiu-lo ací: El pintor Onofre Falcíó i el retaule dels Principats 

La taula de la Mare de Déu de la Pereta, una obra del Mestre de la Porciúncula.

 

Article publicat en el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, 98, 2022, 377-389. 

Atribuïm la Mare de Déu de la Pereta, de la col·lecció Casacuberta Marsans de Barcelona, al Mestre de la Porciúncula, pintor encara sense identificar actiu a València a finals del segle XV. Posem la taula en relació amb altres obres del pintor i intentem establir una possible procedència. 

Podeu llegir-lo ací: La_taula_de_la_Mare_de_Deu_de_la_Pereta