diumenge, 24 de maig del 2026

Una Adoració dels pastors de Nicolau Borràs inèdita en el comerç

Nicolau  Borràs. Adoració dels pastors. En el comerç. Fot. Hampel


 

La casa Hampel de Munich (Fine art auctions Munich) ha tret a subhasta el passat mes de març una Adoració dels pastors atribuïda a un pintor venecià del segle XVII seguidor del taller dels Bassano (lot 840, 26 de març de 2026).

En realitat es tracta d'una pintura de Nicolau Borràs Falcó (1530-1610), el pintor de Cocentaina, que fou deixeble de Joan de Joanes i perllongà el seu estil durant tot el segle XVI.

La taula de l'adoració amida 80 x 63 cm, amb la qual cosa pensem que formaria part d'algun petit retaule desmuntat, encara que podria haver estat retallada. L'escena transcorre dins d'un estable en ruïnes amb porta i finestra ovalada de carreus i sostre de fusta. Maria, de genolls i perfil, nostra el Xiquet sobre el pessebre i Josep se situa darrere. A l'altra part, els pastors, un d'ells quasi d'esquenes, admiren Jesús. És una composició completament simètrica que deixa veure al fons els pastors sorpresos per l'aparició de l'àngel que els anuncia el naixement. Porta a les mans el característic filacteri amb el passatge de Lluc 2,14 Gloria in excelsis Deo et in terra pax…

Aquesta composició l'ha feta servir Borràs en altres ocasions. De fet, l'ha  repetit amb mínimes variacions sense contemplacions. És quasi idèntica a la taula de la capella de la Comunió de l'església de Cocentaina (215 x 165 cm) datada ver 1570. També és com la que hi hagué en un dels racons del claustre del convent de Sant Jeroni de Cotalba (256 x 180 cm), actualment dipositada al monestir del Puig, amb una cronologia semblant a l'anterior. Igualment en trobem una altra semblant en col·lecció particular. Finalment, esmentem l'Adoració del retaule del Roser de l'església del Col·legi de Sant Domènec d'Oriola de 1574 amb diferències més notables.

 

Nicolau Borràs. Adoració de Cocentaina

 

Per saber-ne més:

- Hampel, lot 840, març de 2026 (punxa)

- Hernández Guardiola, Lorenzo (comissari): Nicolás Borrás (1530-1610). Un pintor valenciano del Renacimiento. València, Generalitat, 2010.

 

diumenge, 17 de maig del 2026

El retaule de Sant Miquel i Santa Magdalena del Mestre de Xàtiva i una predel·la del Mestre d'Altura

Entre les pintures sobre taula del segle XV que trobem al Mu­seu de la Seu de Xàtiva destaca un petit retaule atribuït a l’anomenat Mestre de Xàtiva i dedicat a Sant Miquel i Santa Magdalena (fig. 1). “Mestre de Xàtiva” és una denominació historiogràfica de laboratori que supleix la desconeixença so­bre la identitat real del veritable autor de l’obra. Durant els darrers dos terços del segle XX aquest retaule de petites di­mensions (230 x 122 cm aprox.) estigué en una capella late­ral de l’església de Sant Feliu. En aquell temps anava acom­panyat d’una predel·la de quatre escenes d’autoria i cronolo­gia distintes. Fins i tot la decoració daurada que corona la taula del Calvari i la que corona els quatre sants sedents de la predel·la són molt diferents. El conjunt del retaule i la pre­del·la esmentats va formar part durant el segle XX d’un parell de collages pictòrics de taules dels segles XV i XVI que res no tenien a veure. Actualment i amb bon criteri, el retaule i la predel·la que tractem s’exposen separadament al Museu de la Seu.

El retaule de Sant Miquel i Santa Magdalena ha perdut el banc original i la polsera, dels quals no es conserva cap memòria. Està format per la taula central amb les dues figures titulars i l’àtic o espina amb l’escena del Calvari (fig. 2). En tot cas, l’aspecte del retaule complet seria similar a una altra obra del pintor que trobem a Cocentaina, de dimensions i cronologia similar: el retaule de Santa Anna que conserva el convent de les clarisses. La procedència original de l’obra és desconeguda i malgrat la seua qualitat pictòrica ha passat pràcticament desapercebuda en la bibliografia recent. Ni tan sols va estar present a l’exposició de la Llum de les Imatges celebrada a Xàtiva en 2007 i no va ser restaurada fins l’any 2012. En canvi, sí va tenir més fortuna bibliogràfica entre els historia­dors de la primera meitat del segle XX.

La primera referència al retaule la trobem en Las tablas de las iglesias de Játiva d’Elies Tormo, llibre publicat en 1912 que recull una sèrie d’articles de premsa d’anys anteriors. Tormo relata que mentre acaben les obres de la Seu pels peus, en els dos o tres trams que resten, s’han col·locat alguns retau­les en un traster que resultava de l’aprofitament parcial de l’espai que ocupava la capella del Papa Calixt III. Allí veié el retaule de Sant Miquel i Santa Magdalena que abans havia estat al vestuari dels beneficiats. El descriu així:

Es de los de tabla única, como de un metro de ancho, con prolongación central para formar espina, teniendo en ésta una pequeña escena del Calvario en la que no faltan, además del Crucificado, la Virgen casi desvanecida, María Salomé y la Magdalena a nuestra izquierda, y a la derecha Juan arrodillado y detrás de él José de Arimatea y Nico­demus. En la tabla central se ven las figuras de pie de San Miguel y la Magdalena. Viste ésta de verde con manto rojo, lleva el tarro de ungüentos en la izquierda y levanta con la derecha, sin contacto inmediato, la corona de espi­nas, como la Magdalena de estilo de Jacomart que se puede examinar en la ermita de San Feliu. El arcángel, con las alas medio plegadas, medio explayadas, aparece vencedor de un feo demonio, embrazando un escudo de forma casi triangular prolongada y convexo óvalo inscrito, en los que campea la cruz de gules. El suelo es de brocado de oro y azul oscuro y el fondo de oro puntillado. Es una obra del maestro anónimo de la crencha o de su taller o de discípulo suyo (Tormo, 1912: 124-125).

En un primer moment Tormo atribuí l’obra al Mestre de la crenxa, és a dir, al conegut després com a Mestre de Perea. Més tard, però, ho reconsiderà i parla d’una mena d’escola de Xàtiva formada a partir del pintor Roderic d’Osona o d’un dei­xeble seu. És en aquest grup on inclou diverses obres xativi­nes que amb el temps seran atribuïdes per la historiografia posterior als Mestres de Xàtiva, d’Artés o de Borbotó (Tormo, 1912: 156)...


Podeu llegir-lo complet en PDF ací: https://www.researchgate.net/publication/350975005 

Article publicat amb Josep Lluís Cebrián en Actes de les VII Jornades d'Art i Història, 2016.

 

Més sobre el Mestre de Xàtiva en aquest bloc:

Un retaule de la Santa Creu del Mestre de Xàtiva  

Una taula més del retaule de la Santa Creu i una Trinitat del Mestre de Xàtiva  

Vicent Macip aprenent del Mestre de Xàtiva: El retaule de Santa Anna de Cocentaina