De Vicent Macip (Albaida? ca. 1470 - València, 1551) no s’ha conservat res a Xàtiva ni es té en l’actualitat constància documental de cap pintura destinada a la ciutat. Ara bé, potser sí que hi hagué fins el segle XIX una taula (resta d’un retaule?) del pintor.
Aquesta hipòtesi la formulàrem a propòsit d’una observació que feu August Schmarsow en l'any 1882, en la qual indicava que possiblement hi havia a Xàtiva una altra obra del Pinturicchio, a part de la Mare de Déu de les Febres. El professor Justi li havia comunicat que a la sagristia de la Seu havia vist sobre l’altar una "bella imatge de la Verge" que probablement també era del Pinturicchio, encara que pintada en un estil més lliure. La descriu com una Maria molt jove, de cara arrodonida, amb el Xiquet en actitud de beneir que es gira cap a sant Joanet Baptista i als costats dos àngels de la mateixa edat, també xiquets, amb cistelles de fruita. Al fons es veia un ric paisatge i a la dreta una muntanya amb una església, tot amb escenes disperses d’eremites, amb sant Pau, sant Antoni, la temptació, i sant Jeroni penitent.
Després d’Schmarsow i Justi sembla que es perd la pista d’aquesta taula, perquè no l’esmenten les descripcions de les pintures de la Seu que fan Tormo, González Simancas o Sarthou. Sí que parlen d’una pintura quadrada de menys de mig metre que hi havia al traster de la Seu amb la Mare de Déu i el Xiquet i sant Joanet abraçant-se (Tormo, 1912; Simancas, 1916), però pels detalls que donen no es tracta de la taula que veié Justi, sinó una altra de cronologia posterior.
En canvi, la descripció que fa Schmarsow sí que s’ajusta perfectament a una pintura de Vicent Macip que avui es conserva en col·lecció particular (col·lecció Laia Bosch) que representa la Mare de Déu amb el Xiquet i els sants Joanets i amida 45 x 36,5 cm. Apuntem la possibilitat, doncs, que aquesta taula de Macip pogués provenir de la Seu de Xàtiva. Darrere del Baptista apareix sant Joanet Evangelista amb l’àguila a les mans en lloc d’un àngel amb cistella. Aquesta diferència iconogràfica amb el text de l'historiador alemany seria comprensible si tenim en compte que llavors la visura es realitzaria a la Seu pràcticament a la fosca, amb ciris, i que la taula estaria ennegrida. Si la taula esmentada fos la de Macip, s’explicaria que, creient que era del pintor italià, Justi referís un estil lliure i que la fisonomia i trets de Maria no li semblaren acordes amb les imatges de Pinturicchio, sinó de formes arrodonides, com les que certament pintà Macip (Navarro, 2014; Cebrián i Navarro, 2017).
Aquesta tauleta presenta un paisatge de fons que palesa perfectament el canvi progressiu que la pintura valenciana experimentà des de finals del XV, gràcies a l'arribada dels italians Paolo de Sant Leocadi i Francesco Pagano, i després a principis del segle XVI dels Ferrandos, pintors manxecs. Des d'una vessant de caire arqueològic, la majoria de pintors iniciaren "un viratge sense retorn a través del nou llenguatge d'inspiració italiana". L'evolució del paisatge en Macip ja es pot veure en el retaule dels Joan per a la Cartoixa de Portacoeli de 1507 i que marcarà una fita en el retaule de la Seu de Sogorb pintat entre 1529 i 1532 en companyia del seu fill Joan de Joanes (Ferrer, Ferrer del Río i Ferragut, 2026). Segons els paisatge del fons i l'estil, taula de la Mare de Déu amb el Xiquet i els Joanets podria datar-se en la segona dècada del segle XV.
Per saber-ne més:
CEBRIÁN I MOLINA, J. Ll.; NAVARRO I BUENAVENTURA, B (2017): Pintura sobre taula a Xàtiva. Segles XIV-XVI. Xàtiva, Ulleye.
FERRER ORTS, A.; FERRER DEL RÍO, E.; FERRAGUT DOMÍNGUEZ, C. (2026): Joan de Joanes, mite del Renaixement. Catarroja, Afers.
GONZÁLEZ SIMANCAS, M. [1916]: Catálogo monumental y artístico de la provincia de Valencia. Ms.
NAVARRO I BUENAVENTURA, B. (2014): Els Borja de Xàtiva. Records i monuments. Xàtiva, Ulleye.
SCHMARSOW, A. (1882): Pinturicchio in Rom. Eine kritische studie. Stuttgart, W. Spemann.
TORMO Y MONZÓ, E. (1912): Las tablas de las iglesias de Játiva. Un museo de primitivos. Madrid, Jaime Ratés. (Ed. facs. Xàtiva, Ulleye, 2007, a cura de J. Ll. Cebrián i Molina).
