Llibre Taulelleria de Montesa

 

Tenim nova publicació (amb Josep Lluís Cebrián):

Taulelleria de Montesa (segles XV-XX). Montesa, Ajuntament de Montesa, 2021. ISBN: 978-84-09-30373-1

Montesa ha passat a la Història, sobre tot, per allotjar al Castell la seu de l’orde militar i religiosa medieval que du el seu nom: Santa Maria de Montesa i Sant Jordi d’Alfama.  Encara conserva monuments insignes i atresora un Patrimoni Artístic ric i singular. I no sols pel que fa a l’arquitectura (el castell i les muralles, les cases del nucli antic, la Casa de la Vila, l’església, les ermites...; tot acompanyat del paisatge rural que l’envolta), sinó també d’un fabulós conjunt de retaules, pintures, escultures i orfebreria que proporciona a Montesa la condició de museu excepcional en el panorama de la Història de l’Art valencià.

Potser entre aquesta riquesa patrimonial i artística la taulelleria històrica i contemporània ha passat quasi desapercebuda. Però la taulelleria montesina estigué al més alt nivell de cada segle, especialment pel que fa a la decoració de les instal·lacions del castell i l’església parroquial, com els paviments i sòcols. El mateix podem dir dels plafons devocionals del segle XVIII o fins i tot els dels segle XX, època en la qual comptem amb les firmes més solvents de la taulelleria valenciana del moment.

El llibre Taulelleria de Montesa (segles XV-XX), cataloga i estudia aquest patrimoni ceràmic de la vila: els plafons devocionals, les estacions del viacrucis del Calvari, les làpides funeràries que conserva el cementeri, els taulells de mostra i la retolació urbana. El catàleg ceràmic montesí va precedit per una introducció a la taulelleria valenciana amb referència especial a les obres conservades a Montesa. Amb aquesta publicació de l’Ajuntament sobre el conjunt tauleller de la vila enriquim l’estudi d’aquesta part important del Patrimoni Artístic local que passa a consolidar-se en la bibliografia especialitzada. 

Podeu veure les primeres pàgines del llibre en

Academia.edu:https://independent.academia.edu/BeatriuNavarro

Researchgate.net:https://www.researchgate.net/profile/Beatriu-Navarro-I-Buenaventura

 

Sobre retolació ceràmica urbana

València

Sobre aquest tema publicàrem (amb J. Ll. Cebrián) un article titulat "Retolació ceràmica urbana dels segles XVIII i XIX: les fàbriques de València". Podeu llegir-lo complet i descarregar-vos el pdf a Scripta: Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, núm. 15, 2020:

https://ojs.uv.es/index.php/scripta/article/view/17303/15530

i també a Academia.edu:

https://www.academia.edu/43315789

Sogorb

Resum: Les ciutats començaren a retolar amb taulells els noms dels carrers i dels edificis públics, i a numerar les cases, en compliment de la Cèdula reial de 1769 promulgada per Carles III. En aquest article estudiem l’evolució de la retolació urbana al llarg dels segles XVIII i XIX. A partir de diversos casos documentats –Xàtiva, Sogorb, València, Ciutat de Mallorca– i dels taulells i plaques ceràmiques conservats, analitzem aquesta vessant de la taulelleria valenciana.

 

Planes

 

Sobre làpides funeràries i un paviment de taulells

Enguany han eixit dos articles sobre taulelleria valenciana publicats en les revistes Recerques del Museu d’Alcoi i Aguaits, corresponents al 2019.

1.- Beatriu Navarro i Buenaventura ; Josep Lluís Cebrián i Molina: “La memòria ceràmica més enllà de la mort. Plafons de taulells i plaques funeràries dels segles XVIII i XIX”. Recerques del Museu d’Alcoi, núm. 28, 2019, pàg. 167-186.

Recerques del Museu d'Alcoi, 28, 2019

Resum: Estudiem un conjunt de plaques i làpides funeràries de taulells elaborades a les fàbriques valencianes durant els segles XVIII i XIX. Es localitzen als cementeris i esglésies de diverses poblacions o es conserven en museus. Alguns dels artistes més destacats del moment (Joan Bru, Josep Sanchis, Joan Ortiz, Miquel Mollà o Francesc Dasí) pintaren composicions funeràries excel·lents que encara es conserven.

 

Paraules clau: taulell; pintura ceràmica; art funerari; segle XVIII; segle XIX

Pintor de la Conquesta. Museu Arqueològic de Xàbia

Ho podeu descarregar i llegir des de raco.cat: https://www.raco.cat/index.php/RecerquesMuseuAlcoi/article/view/363675

O des d’academica.edu: https://www.academia.edu/41953400

2.- Navarro i Buenaventura, Beatriu; Cebrián i Molina, Josep Lluís: “Francesc de Paula Bou, autor del paviment de taulells del Museu Etnològic de Dénia”. Aguaits. Revista d’Investigació i Assaig, núm. 40, 2019, pàg.123-133.

Aguaits, 40, 2019

Resum: Estudiem el paviment de taulells del Museu Etnològic de Dénia. Es tracta d’una tipologia de la taulelleria valenciana que gaudí d’un èxit notable durant els segles XVIII i XIX, i que es perllongà fins els primers anys del XX. El pis denier pertany a aquest últim període i l’atribuïm, a partir de l’anàlisi de diverses obres, a Francesc de Paula Bou, pintor relacionat amb la fàbrica de Valldecabres de Quart de Poblet.

Paraules clau: pintura ceràmica, taulells, paviment, Dénia, Quart de Poblet, Francesc de Paula Bou, Valldecabres.

 

F. Bou. Museu Etnològic de Dénia

Descarregueu el PDF en Academa.edu