Miquel Esteve i Joan Sarinyena

Acabem l’any 2022 amb els pintors Miquel Esteve (Segle XVI) i Joan Sarinyena (Segle XVII). 

Ja estan disponibles en academia.edu els textos (amb Josep Lluís Cebrián) de les dues fitxes del catàleg La Casa de la Ciutat i el Bon Govern, exposició celebrada a l’Ajuntament de València:

Miquel Esteve

Fragment d’àngel i apòstols

Obra documentada de Miquel Esteve (ca.1470-1527), pintor amb obrador a València. El seu estil està molt proper al leonardisme dels Ferrandos, raó per la qual hom pensa que treballaria amb els manxecs en la pintura de les portes del retaule major de la Seu de la ciutat.

El 18 setembre de 1518 Esteve contractà amb els jurats la pintura de les voltes de la capella de la Casa de la Ciutat. Gràcies als capítols del contracte, publicat per Tramoyeres, coneixem la iconografia representada de manera detallada. Entre els nervis havia de pintar àngels músics, als angles uns altres àngels amb rètols referents a la Passió, i a les llunetes un Crist en Majestat i els apòstols asseguts en un banc amb dosser; tot a l’oli amb bons colors i or fi. En abril de l’any següent Esteve pactà l’acabament del treball amb Miquel del Prado, pintor bastant desconegut i sense obra identificada de manera fefaent a hores d’ara.

Part de l’apostolat de les llunetes es va recuperar en 1860 abans de la demolició de l’antiga Casa de la Ciutat. La majoria s’exposen al Museu històric municipal i al Museu de la Ciutat. També se salvà aquest fragment que representa un àngel que mira cap a baix al temps que assenyala un objecte difícil d’identificar per estar retallat, però que sembla el pal creuat d’una banderola o filacteri. Atenent a la descripció que al contracte es fa de la volta, deu correspondre a un dels àngels que Esteve pintà als racons: “en lo pla dels cruers dels racons, ha de pintar àngels de chiqua forma, tenint en les mans scrits, e en los scrits, pintats tots los improperis de la passió de nostre senyor Déu Jesucrist.”

 Descarregueu el PDF ací https://www.academia.edu/94047158

Joan Sarinyena

Fitxa de la Puríssima de Sarinyena, ací: https://www.academia.edu/94047533

 

Més sobre Esteve: hi ha al mateix lloc el text complet de l’article “Pintura del segle XVI a Xàtiva: Miquel Esteve, Martí Torner, Mestre d'Alzira, Gaspar Requena".

I el llibre sobre el pintor publicat en 2016 (ISBN 978-84-944301-5-2):

 

El plafó de Sant Blai de Moixent

Ja podeu llegir el text complet de l'article publicat al llibre de festes de Moixent: El plafó de Sant Blai de Moixent, obra del pintor ceràmic Joan Bru (de Josep Lluís Cebrián i Beatriu Navarro)

 

 

Els carrers de Moixent són un veritable museu a l'aire lliure de plafons devocionals. Entre tots els plafons històrics destaca el de sant Blai al nucli antic. El conjunt de taulells es va obrar en aquell punt per tal d'enfilar carrer avall, facilitar la visió ascendent i poder presidir actes de culte popular al carrer...

 

Segueix en 

 

https://www.academia.edu/85918785 

 

 

 

 

Noves publicacions sobre taulelleria

Amb Josep Lluís Cebrián publiquem dos articles sobre taulelleria valenciana.

 1.- "Les devocions populars en la taulelleria valenciana: el cas de sant Antoni Abat". 

Revista d’etnologia de Catalunya, 45, 2020, p. 244-253.

 

 

Paraules clau: taulells, pintura ceràmica, plafons devocionals, iconografia, sant Antoni Abat.

Resum: Estudiem l’evolució de la devoció popular a partir de les representacions de sant Antoni Abat, advocació molt present i venerada. Els plafons ceràmics, instal·lats als carrers dels nostres pobles durant les centúries precedents, ens permeten resseguir els canvis produïts mitjançant l’anàlisi de les variacions iconogràfiques i de les diverses maneres de mostrar-ho. 

Text complet en pdf en:

https://raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/view/391165

També el trobareu en:

https://www.researchgate.net/profile/Beatriu-Navarro-I-Buenaventura 

https://independent.academia.edu/BeatriuNavarro 

 

2.- "Vicent Camarlenc, pintor ceràmic del segle XIX" 

 

 

Al mes d’agost de 2021 l'editorial Ulleye acaba de publicar el Llibre d'actes de les XII Jornades d'Art i Història celebrades l'any 2020.

Hi trobareu la nostra ponència "Vicent Camarlenc, pintor ceràmic del segle XIX" (p. 1-20), que comença així:

Fins fa 10 anys l’obra de Vicent Camarlenc era completament desconeguda en la historiografia ceràmica. El seu nom i ofici de pintor s’esmentava en un document de l’any 1806, en el qual avalava la sol·licitud d’un permís per a tallar llenya per als forns del fabricant Josep Fos de la ciutat de València, cosa que feia pensar que hi treballaria. En 1818 el trobàvem domiciliat al carrer dels Fornals número 18 de la mateixa ciutat. Anys més tard, en 1823, s’havia matriculat en l’Acadèmia de Sant Carles (sala de flors i ornats). Però ningú no havia identificat cap obra del pintor i res no se sabia de la seua producció.

Aquest oblit es va trencar de sobte quan en l’any 2010 José Vicente Marés, aleshores company nostre de feina en la Biblioteca d’Humanitats de la Universitat de València, ens va mostrar un parell de fotografies realitzades en 1991 de dos plafons devocionals que aleshores es conservaven obrats en l’interior d’una casa de Xelva. La fragmentació d’alguns taulells indicava que no es trobaven al lloc original. Les advocacions feien sospitar que possiblement provenien del desamortitzat convent franciscà de la població.

[...]