diumenge, 17 de maig del 2026

Vicent Macip aprenent del Mestre de Xàtiva: El retaule de Santa Anna de Cocentaina


Article publicat en Alberri: Quaderns d'investigació del Centre d'Estudis Contestans, 26, 2016, 171-187.

En la part alta de l'antiga plaça del Mercat de Cocentaina, dalt de la font, molt prop de la peixateria vella i del palau comtal dels Corella, hi havia una capella medieval dedicada a Santa Anna. Aquest edifici fou enderrocat en el segle X X . A meitat del X I X la capella es feia servir com a escola i teatre (Madoz, 1847: 553), dades que reiteren Figueras Pacheco als anys 20 del segle X X (s/d: 754) i Candelas Argilés (1997: 144-145). L a funció docent allotjada a l'antic temple de Santa Anna corria a càrrec dels franciscans de Cocentaina i serien ells, segurament, els que traslladarien en el segle X I X el vell retaule al convent veí de les clarisses, la branca femenina de l'orde franciscana, en la clausura del qual s'ha conservat fins avui [fig. 1].
A començament del segle X X González Simancas (1907: 314-315) va localitzar el retaule a la sala de treball de les monges, el va dibuixar i el descrigué, fent menció de l'escut nobiliari de la polsera, dels taulells pintats al paviment i de la iconografia dels sants....

 

El pintor Onofre Falcó i el retaule dels Principats

 


Article publicat enActes de les XIV Jornades d’Art i Història, Xàtiva, 2022. Ulleye, 2023, pàg. 369-377.

El retaule dels Principats del Convent de la Consolació de Xàtiva es creia desaparegut fins que el localitzarem en una col·lecció particular. Fou gracies a la descripció que féu Elies Tormo vers 1912 i a una fotografia en blanc i negre publicada als anys 80 del segle XX.

L'obra havia estat atribuïda al Mestre d'Alzira (Gaspar Godos), però en veure la pintura directament ens adonarem que es tractava d'una taula pintada per Onofre Falcó (fill de Nicolau Falcó) al segle XVI.

Llegiu-lo ací: El pintor Onofre Falcíó i el retaule dels Principats 

La taula de la Mare de Déu de la Pereta, una obra del Mestre de la Porciúncula.

 


Article publicat en el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, 98, 2022, 377-389. 

Atribuïm la Mare de Déu de la Pereta, de la col·lecció Casacuberta Marsans de Barcelona, al Mestre de la Porciúncula, pintor encara sense identificar actiu a València a finals del segle XV. Posem la taula en relació amb altres obres del pintor i intentem establir una possible procedència. 


Podeu llegir-lo ací: La_taula_de_la_Mare_de_Deu_de_la_Pereta

diumenge, 14 de gener del 2024

El plafó de la Mare de Déu dels Desemparats a Moixent

 



Josep Lluís Cebrián i Molina / Beatriu Navarro i Buenaventura

 

Al número 10 de la plaça de l’Església trobem aquest plafó que atribuïm al Mestre de Santa Anna. Es tracta d’un pintor ceràmic que no s’ha pogut identificar el nom perquè encara no ha aparegut cap obra signada. Molt prop, doblant el cantó, al carrer de Sant Josep, hi ha un altre plafó seu: la Sagrada Família a la fusteria (4 x 3, inferior partits). A la Costera trobem, de la mateixa mà, un Sant Rafael a l’Alcúdia de Crespins (3 x 3, lateral dret partits) i una Santa Anna a Xàtiva (4 x 3). A Canals hi havia una Puríssima (4 x 3) datada l’any 1865, recentment desapareguda.

El Mestre de Santa Anna (ac. 1865-1880) es caracteritza pels rostres amb ulls grans i ametlats i el to bronzejat de la pell. El pintor té dos registres: quan pinta plafons devocionals, com en aquest cas, reprèn la tradició de la pintura ceràmica de la segona meitat del segle XVIII; però, en canvi, quan treballa altres formats, com socolades amb temes costumistes o grans panells, el tractament és més pictoricista i de concepció general més moderna, com és el cas del Baptisme de Crist de Quart de Poblet, obsequi del fabricant Onofre Valldecabres i Sanmartín a aquella església parroquial en 1880. Pel que fa als plafons devocionals urbans, el pintor simplifica l’estil, abandona les pretensions acadèmiques i s’acosta a les preferències estètiques de la religiositat popular.

La devoció de la Mare de Déu dels Desemparats és una de les més abundants entre la producció dels pintors ceràmics valencians. El Mestre va pintar al llarg de la seua vida aquesta imatge mariana en plafons de diversos formats. Trobem, per exemple, els plafons més menuts de Carlet i Barcelona. En el segon cas, adoptà un format de 2 x 2, idèntic als que es feia servir en la majoria de les estacions de calvari. El plafó de Barcelona es troba a les portes d’un comerç, en un carrer proper a la Seu, on fins fa uns anys podíem trobar nombrosos antiquaris. I possiblement aquesta és la raó de la presència d’aquest plafó de la Geperudeta a la capital de Catalunya. Tornem a trobar l’advocació a Benissanó o en l’interior d’una casa d’Alcoi, i en l’interior d’una casa de l’Alqueria de la Comtessa. De totes aquestes obres del pintor, possiblement el plafó de Moixent és la versió més aconseguida. La fornícula quadrada, original del segle XIX, encara conserva el braç articulat de ferro que sostenia el fanal d’oli que a les nits il·luminava la imatge.

 

 PER SABER-NE MÉS:

-   Taulelleria devocional d’Alcoi (segles XVIII i XIX). 2019.

-  “La pintura ceràmica devocional vuitcentista a les comarques alacantines”. Canelobre, hivern 2014.

-  Pintura ceràmica a Xàtiva. Plafons devocionals, làpides funeràries i taulells de mostra dels segles XVIII i XIX. 2009.

-  Els santets de Canals. Capelletes i plafons ceràmics de devoció popular. 2000.

 

Text publicat al llibre de festes de Moixent del 2023. Podeu descarregar el pdf en https://www.academia.edu/113467193 on trobareu més imatges.