Article publicat amb Josep Lluís Cebrián en el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, 98, 2022, 377-389.
Atribuïm la Mare de Déu de la Pereta, de la col·lecció Casacuberta Marsans de Barcelona, al Mestre de la Porciúncula, pintor encara sense identificar actiu a València a finals del segle XV. Posem la taula en relació amb altres obres del pintor i intentem establir una possible procedència.
La Mare de Déu de la Pereta −així hem denominat l’obra− és una taula que fins ara ha tingut poca fortuna en la historiografia pictòrica valenciana (figura 1). Malgrat que no es tracta d’una pintura inèdita, només ha estat estudiada amb cert deteniment per Saralegui i Post, amb alguna brevíssima menció posterior. Aquesta escassetat bibliogràfica estaria causada, segurament, perquè des del segle XIX la taula ha estat resguardada en col·leccions privades: primer en la dels marquesos de Benicarló (títol nobiliari atorgat el 1905 pel rei Alfons XIII de Borbó) i a partir de 2015 en la col·lecció Casacuberta Marsans, després de ser adquirida als hereus. A més de ser una pintura poc coneguda, caldria afegir també la dificultat d’adscriure-la a una autoria determinada, almenys fins aquestes línies.
L’origen de l’obra és desconegut. Sembla que la família dels marquesos de Benicarló la va adquirir a darreries del segle XIX a una altra família “que procedia de Xàtiva” i que per tant, suposem, no residia ja llavors en la capital de la Costera. Aquesta referència d’adquisició és consignada en l’inventari d’obres d’art del marquesat realitzat en 1909 per la primera marquesa de Benicarló (Emília Fontanals i Pujals). A començaments del segle XX els marquesos de Benicarló residien a València, en l’antic palau Borja, després d’haver realitzat unes obres de condicionament. En aquest palau nobiliari, un dels més grans de la ciutat si no el que més, s’allotjava la col·lecció d’art. En l’any 1919 l’edifici continuava acumulant obres pictòriques d’autors importants:
Y entre las colecciones de arte existentes, basta citar los nombres de Rubens, Van-Eyck, Juan de Juanes, Maíno, Ribalta, Rioxano, Jacomart, Vicente López, Orrente, Zurbarán, Alonso Cano, Sorolla, Garnelo, Juste, Ramírez, Agrasot, Pinazo que acreditan los diferentes cuadros, tablas y bustos.
La taula de la Mare de Déu de la Pereta decorava els murs de l’edifici en companyia d’altres pintures gòtiques, com per exemple, la taula de la Mare de Déu de la Llet del Gremi dels Moliners, obra del Mestre de Perea, adquirida i restaurada recentment per al Museu de Belles Arts de València (figura 2). Aquesta taula aleshores era coneguda com “Mare de Déu de l’Almoina” per causa d’una inscripció apòcrifa afegida molt posteriorment, la qual ocultava la roda dels moliners i el veritable origen.
El gros de la col·lecció artística dels marquesos de Benicarló començà a gestar-se al darrer terç del segle XIX a mans de qui després seria el primer marqués, Joan Pérez San Millán i Miquel:
Son también imprecisas las referencias a la colección de don Juan Pérez-San Millán y Miquel, nacido en Madrid en 1868, ingeniero de caminos, canales y puertos, y que desde 1905 ostentó el título de primer marqués de Benicarló. Tras su muerte, doña Emilia Fontanals y Pujals, marquesa viuda de Benicarló, contaba en el año 1944 con una cuantiosa relación de pinturas de los siglos XIV al XVI y un “selectísimo acopio de miniaturas, piezas capitales de cerámica con soberbios ejemplares de la Alcora, escogido moblaje de buena época, cristalería y armaduras” entre otras piezas.
L’any 2015 la cinquena marquesa de Benicarló, Maria Victòria Colón de Carvajal, va vendre l’obra i com hem dit adés, passà a formar part de la col·lecció Casacuberta-Marsans.
L’inventari realitzat per Emília Fontanals i Pujals, primera marquesa de Benicarló, conté una fotografia antiga de la taula de la Mare de Déu de la Pereta. Es tracta d’una còpia en paper del clixé d’Enric Cardona, fotògraf especialitzat en obres d’art (figura 3). És la mateixa imatge que va fer servir Saralegui en les seues publicacions. Al revers de la fotografia llegim:
Escuela de Rexach = Virgen / Sedente. Tabla del s. XV.- Valen / cia (col. Particular) Reproduci / da por mi en Boletín Soc Espª / de exnº del 1er trimestre 1932. // Dentro de la escuela de Rexach / (del cual derivan los Osonas) la repro- / dujo Post (tomo VI pagª 233) como / probable (en dudas como de Osona hijo) // Cliché Cardona // Copia de las anotaciones de Saralegui en la fotografía que ha puesto y que él tiene de esta tabla.
Llegir-lo sencer ací: La_taula_de_la_Mare_de_Deu_de_la_Pereta
