El plafó de la Mare de Déu dels Desemparats a Moixent

 

Josep Lluís Cebrián i Molina / Beatriu Navarro i Buenaventura

 

Al número 10 de la plaça de l’Església trobem aquest plafó que atribuïm al Mestre de Santa Anna. Es tracta d’un pintor ceràmic que no s’ha pogut identificar el nom perquè encara no ha aparegut cap obra signada. Molt prop, doblant el cantó, al carrer de Sant Josep, hi ha un altre plafó seu: la Sagrada Família a la fusteria (4 x 3, inferior partits). A la Costera trobem, de la mateixa mà, un Sant Rafael a l’Alcúdia de Crespins (3 x 3, lateral dret partits) i una Santa Anna a Xàtiva (4 x 3). A Canals hi havia una Puríssima (4 x 3) datada l’any 1865, recentment desapareguda.

El Mestre de Santa Anna (ac. 1865-1880) es caracteritza pels rostres amb ulls grans i ametlats i el to bronzejat de la pell. El pintor té dos registres: quan pinta plafons devocionals, com en aquest cas, reprèn la tradició de la pintura ceràmica de la segona meitat del segle XVIII; però, en canvi, quan treballa altres formats, com socolades amb temes costumistes o grans panells, el tractament és més pictoricista i de concepció general més moderna, com és el cas del Baptisme de Crist de Quart de Poblet, obsequi del fabricant Onofre Valldecabres i Sanmartín a aquella església parroquial en 1880. Pel que fa als plafons devocionals urbans, el pintor simplifica l’estil, abandona les pretensions acadèmiques i s’acosta a les preferències estètiques de la religiositat popular.

La devoció de la Mare de Déu dels Desemparats és una de les més abundants entre la producció dels pintors ceràmics valencians. El Mestre va pintar al llarg de la seua vida aquesta imatge mariana en plafons de diversos formats. Trobem, per exemple, els plafons més menuts de Carlet i Barcelona. En el segon cas, adoptà un format de 2 x 2, idèntic als que es feia servir en la majoria de les estacions de calvari. El plafó de Barcelona es troba a les portes d’un comerç, en un carrer proper a la Seu, on fins fa uns anys podíem trobar nombrosos antiquaris. I possiblement aquesta és la raó de la presència d’aquest plafó de la Geperudeta a la capital de Catalunya. Tornem a trobar l’advocació a Benissanó o en l’interior d’una casa d’Alcoi, i en l’interior d’una casa de l’Alqueria de la Comtessa. De totes aquestes obres del pintor, possiblement el plafó de Moixent és la versió més aconseguida. La fornícula quadrada, original del segle XIX, encara conserva el braç articulat de ferro que sostenia el fanal d’oli que a les nits il·luminava la imatge.

 

 PER SABER-NE MÉS:

-   Taulelleria devocional d’Alcoi (segles XVIII i XIX). 2019.

-  “La pintura ceràmica devocional vuitcentista a les comarques alacantines”. Canelobre, hivern 2014.

-  Pintura ceràmica a Xàtiva. Plafons devocionals, làpides funeràries i taulells de mostra dels segles XVIII i XIX. 2009.

-  Els santets de Canals. Capelletes i plafons ceràmics de devoció popular. 2000.

 

Text publicat al llibre de festes de Moixent del 2023. Podeu descarregar el pdf en https://www.academia.edu/113467193 on trobareu més imatges.

Història de l'Art. Llibre de text, 2n batxillerat, Santillana, 2023

Historia del Arte, Santillana, 2023

 

Nova edició del Llibre de text 'Historia del Arte. 2º Bachillerato'.
Editorial Santillana, 2023.
Projecte Construyendo mundos.

512 pàgines.
ISBN: 9788414408438 

És la tercera col·laboració en aquest llibre des que començàrem l'any 2009. Hi participem quatre coautores historiadores de l’art. En concret, jo m’he encarregat de les següents unitats:

5. Las primeras manifestaciones del arte cristiano

7. El Románico, primer estilo internacional

8. El arte gótico, en busca de la luz

14. El arte de la Revolución industrial

15. Arte y realidad en el siglo XIX: imitación e interpretación

 

A més del disseny i maquetació actualitzat, amb colors ben atractius, s’hi inclouen novetats com la implantació de l’Agenda 2023 amb els Objectius de desenvolupament sostenible, ODS. També s’estudia i es posa en valor l’art fet per les dones artistes, que havien estat fins ara menystingudes, situant la seua tasca al lloc que correspon en la Història. I molt més...

Pàgina dedicada a la pintora impressionista Berthe Morisot

Pàgina dedicada a l'ODS 10, reducció de les desigualtats

 

En el següent enllaç podeu veure una mostra amb l’estructura del llibre i el tema dedicat a l’art grec: https://recursos.santillana.es/catalogos/Edupack/335700/

 

Ací teniu la coberta dels llibres anteriors: 

 

ed. 2016

ed. 2009

 

Miquel Esteve i Joan Sarinyena

Acabem l’any 2022 amb els pintors Miquel Esteve (Segle XVI) i Joan Sarinyena (Segle XVII). 

Ja estan disponibles en academia.edu els textos de les dues fitxes del catàleg La Casa de la Ciutat i el Bon Govern, exposició celebrada a l’Ajuntament de València:

 https://www.academia.edu/94047158

https://www.academia.edu/94047533

 

Més sobre Esteve: hi ha al mateix lloc el text complet de l’article “Pintura del segle XVI a Xàtiva: Miquel Esteve, Martí Torner, Mestre d'Alzira, Gaspar Requena".

I el llibre sobre el pintor publicat en 2016 (ISBN 978-84-944301-5-2):

 

El plafó de Sant Blai de Moixent

Ja podeu llegir el text complet de l'article publicat al llibre de festes de Moixent: El plafó de Sant Blai de Moixent, obra del pintor ceràmic Joan Bru (de Josep Lluís Cebrián i Beatriu Navarro)

 

 

Els carrers de Moixent són un veritable museu a l'aire lliure de plafons devocionals. Entre tots els plafons històrics destaca el de sant Blai al nucli antic. El conjunt de taulells es va obrar en aquell punt per tal d'enfilar carrer avall, facilitar la visió ascendent i poder presidir actes de culte popular al carrer...

 

Segueix en 

 

https://www.academia.edu/85918785 

 

 

 

 

Noves publicacions sobre taulelleria

Amb Josep Lluís Cebrián publiquem dos articles sobre taulelleria valenciana.

 1.- "Les devocions populars en la taulelleria valenciana: el cas de sant Antoni Abat". 

Revista d’etnologia de Catalunya, 45, 2020, p. 244-253.

 

 

Paraules clau: taulells, pintura ceràmica, plafons devocionals, iconografia, sant Antoni Abat.

Resum: Estudiem l’evolució de la devoció popular a partir de les representacions de sant Antoni Abat, advocació molt present i venerada. Els plafons ceràmics, instal·lats als carrers dels nostres pobles durant les centúries precedents, ens permeten resseguir els canvis produïts mitjançant l’anàlisi de les variacions iconogràfiques i de les diverses maneres de mostrar-ho. 

Text complet en pdf en:

https://raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/view/391165

També el trobareu en:

https://www.researchgate.net/profile/Beatriu-Navarro-I-Buenaventura 

https://independent.academia.edu/BeatriuNavarro 

 

2.- "Vicent Camarlenc, pintor ceràmic del segle XIX" 

 

 

Al mes d’agost de 2021 l'editorial Ulleye acaba de publicar el Llibre d'actes de les XII Jornades d'Art i Història celebrades l'any 2020.

Hi trobareu la nostra ponència "Vicent Camarlenc, pintor ceràmic del segle XIX" (p. 1-20), que comença així:

Fins fa 10 anys l’obra de Vicent Camarlenc era completament desconeguda en la historiografia ceràmica. El seu nom i ofici de pintor s’esmentava en un document de l’any 1806, en el qual avalava la sol·licitud d’un permís per a tallar llenya per als forns del fabricant Josep Fos de la ciutat de València, cosa que feia pensar que hi treballaria. En 1818 el trobàvem domiciliat al carrer dels Fornals número 18 de la mateixa ciutat. Anys més tard, en 1823, s’havia matriculat en l’Acadèmia de Sant Carles (sala de flors i ornats). Però ningú no havia identificat cap obra del pintor i res no se sabia de la seua producció.

Aquest oblit es va trencar de sobte quan en l’any 2010 José Vicente Marés, aleshores company nostre de feina en la Biblioteca d’Humanitats de la Universitat de València, ens va mostrar un parell de fotografies realitzades en 1991 de dos plafons devocionals que aleshores es conservaven obrats en l’interior d’una casa de Xelva. La fragmentació d’alguns taulells indicava que no es trobaven al lloc original. Les advocacions feien sospitar que possiblement provenien del desamortitzat convent franciscà de la població.

[...]